Frases hechas Valencianas

Fuente: Diccionario de la RACV
https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start

A
A boca de canó, loc. Sense avisar, de manera inesperada: Li digué a boca de canó que son pare havia mort.
A boca nit, i hui més usual a boqueta nit, loc. adv. Quan se pon el sol i escomença a fer-se de nit .Popularment se diu a poqueta nit.
A boca plena, loc. Dir les coses a les clares i públicament.
A bola treta, bola pagada, loc. Pagar en l’acte i generalment en efectiu, sense deixar a deure.
A bon sant t’encomanes, loc. Se diu a qui es posa en males mans.
A contra cor, loc. Contra la voluntat o el desig d’algú.
A fòc i a flama, loc. Destruir, arrasar en tot
A l’hora i al punt, loc. En el seu moment.
A la babalà, loc. adv. De qualsevol manera, sense conte ni atenció, arreu, ixca com ixca: Si fas les coses a la babalà sempre t’eixiran malament. No digues les coses a la babalà, abans informa’t i assegura’t que són certes.
A la boca chona, loc. coloq. A boqueta nit.
A la figa mandranga, loc. Arreu, de qualsevol manera, a la babalà.
A la joca, loc. Estar a l’espera.
A la mèu mèu; loc. De forma silenciosa o sigilosa.
A les hores chicotetes, loc. A les primeres hores del dia, de la una a les cinc o sis del matí.
A les hores d’ara o a hores d’ara, en el temps actual.
A mon pare han robat, loc. Se diu quan una persona o cosa apareix inesperadament i no se l’havia vista fea temps.
A on brama la tonyina, loc. Molt llunt.
A ón posarem el sant que no el caguen les mosques?, loc. Se diu quan algú no sap a on posar una cosa o persona que s’estima molt.
A rebolcons, loc. Rodant per terra, pegant bacs per terra.
A repel, pèl amunt o contrapel, en direcció contrària a la del pèl.
A tot tronar, loc. Se diu quan una televisó, ràdio o equip de música està en un volum molt alt o al màxim.
A tota hora, loc. Sempre, en tot moment.
A trompa i corda, loc. En abundància.
A ulls tancats, loc. Tindre gran seguritat o confiança, sense por d’enganyar-se o cometre un erro.
A última hora, loc. En l’últim moment.
Acabar agarrant mosques, loc. Acabar foll, molt marejat.
Acabar com Camot, loc. Acabar malamen
Acabar com el ball de Torrent o de Moixent o de Parra, loc. Acabar malament, generalment a colps, pals o barallant-se.
Acabar com el ball de Torrent, (a garrotades), o com el ball de Parra, loc. Acabar malament, discutint i possiblement a colps.
Acabar com la caragolada de Chimo, al remat tots dins de la séquia, loc. Acabar tots beguts o acabar malament.
Acabar en aigua de figues, loc. Indica que el resultat que produïx no es important.
Acabar parlant a soles, loc. Acabar foll.
Ací està ajocat; agarra’l del rabo, loc. Se diu quan algú busca una cosa que és impossible de trobar.
Ací perguí una agulla, ací la trobaré. Se diu quan una persona ix malparada o fracassa en un treball, quefer o negoci i s’encabota en tornar a intentar-ho per difícil que siga.
Adormir-se en els llorers, loc. Cessar en l’esforç una volta haver conseguit un èxit: Una volta guanyat el premi no es va adormir en els llorers i en conseguí un atre.
Afluixar-se-li les clavilles ad algú, loc. Patir de diarrea.
Agafar una cosa per la coa, loc. Conseguir alguna cosa en gran dificultat o per sòrt.
Agarrar un cap de corda, loc. Ficar-se en un negoci o empresa que pot eixir malament.
Agarrar un pèl de mamella, loc. Se diu quan fa molt de fret i algú no s’abriga lo suficient.
Agarrar un ruc, agarrar un botó, una bouada o rabieta.
Agarrar o prendre la barcella, loc. Enujar-se, atufar-se, agarrar el cabaç.
Agarrar-se d’un pèl o d’un pèl de rossí, loc. Aprofitar qualsevol excusa o pretext.
Agradar més una cosa que la merda als polls, loc. coloq. Agradar molt una cosa.
Agradar una cosa en el cap d’un tinyós, loc. Agradar una cosa molt i en qualsevol moment, generalment se diu del menjar: A mi les bresquilles m’agraden en el cap d’un tinyós.
Agradar-li a un molt la carn de faldeta, loc. Agradar-li molt les dònes.
Agranar cap a dins o cap a casa, loc. Actuar en benefici propi, apropiar-se de lo alié.
Aguaita!, Exclamació de sorpresa; ¡mira!
Ahurtar-se com un llop, enforrunar-se i acometre ad algú de manera violenta.
Ahurtar-se el cavall, empinar-se el cavall en obstinació.
Això serà lo que taxaran sèt sastres, loc. Se diu per a expressar disconformitat en lo que es propon.
Això són figues d’un atre paner, expressió per a referir-se a que allò de que es parla forma part d’un atre tema.
Ajocar-se com les gallines loc. Anar-se’n a dormir molt pronte
Al cap de l’any els mateixos diners, loc. Indica indiferència o despreocupació per una pèrdua no massa important.
Al cap i a la fi, loc. Al final d’una situació.
Al davant, davant, loc. En la part anterior.
Al sà i al pla, loc. De manera senzilla, planament, sense massa miraments, vulgarment.
Al sol de migdia, loc. En públic, davant de la gent.
Alçar el colze, loc. beure massa, embriagar-se
Alçar el gall, loc. Escomençar a bollir un líquit.
Alçar polseguera, loc. Armar escàndal o cartapell alguna cosa entre la gent, alçar polèmica.
Alçar polseguera, loc. Armar escàndal o cartapell alguna cosa entre la gent, alçar polèmica.
Alçar taula, loc. Arreplegar els utensilis usats en un dinar, sopar o qualsevol menjada
Alçar taula, loc. Arreplegar els utensilis usats en un dinar, sopar o qualsevol menjada.
Alçar o adreçar les orelles, parar molta atenció.
Als orats a fer novena, o als orats a agarrar lloc, loc. Se diu contestant evasivament a qui pregunta: “¿A ón vas?”.
Alterar-se de polsos, loc. Enfadar-se molt algú, pertorbar-se.
Alvança, alvança, que tart serà la cobrança, loc. Se diu animant a fer una cosa ràpit i malament si fa falta perque la cobrança es retardarà i segurament serà poca o ninguna.
Amollar diners, fam. i coloq. Donar o pagar uns diners: Li amollà vint euros pel treball.
Amollar les rodetes, loc. Parlar en excés.
Amollar un colp, punyada, galtada…, pegar un colp, punyada, galtada…
Amollar-se el cos, entrar-li ad algú caguetes, o deixar d’estar apretat.
Ample de mires, que és obert de pensament, tolerant, que té en consideració moltes coses o aspectes d’una cosa.
Anant anant, loc. A poc a poc o mijanament be. Caminant.
Anar a cascar banquets, loc. Fer el cascabancs, charrar en uns i atres, ací i allà, sense fer res de profit.
Anar a fer el segó als gats, loc. Se contesta quan algú pregunta a on anem i no es vol dir.
Anar a l’andola, loc. Anar d’ací cap allà de festa, chala o sense fer res de profit
Anar a la cranca, loc. local. Coixejar, anar en un peu en alt pegant bots en l’atre.
Anar a la dula, loc. Anar solt, lliure, sense cap de vigilància.
Anar a les tres pedretes, loc. Anar molt mudat
Anar a mèus, loc. Anar a gatameu.
Anar a rebolcons, loc. Dur un ritme de treball excessiu.
Anar al gra, centrar-se en el tema o l’assunt que interessa o es tracta.
Anar al menys, decaure, passar a un estat inferior de riquea o de categoria: Era una família rica que ha anat al menys i ara és pobra.
Anar brut com un porc o més brut que un porc, loc. Anar molt brut.
Anar com a cagalló per séquia, loc. Anar d’ací cap allà sense control ni direcció fixa.
Anar com el pet del dimoni, loc. Anar corrent.
Anar com un colom perdut, loc. Anar d’ací cap allà sense saber a on anar.
Anar com una ballaruga, loc. Anar molt ràpit.
Anar com unes debanadores, loc. Menejar-se ràpidament d’una banda a l’atra.
Anar d’Herodes a Pilats, anar d’una banda a una atra sense traure profit o conseguir lo que es pretenia.
Anar darrere com un gos, loc. Anar darrere d’algú, adular-lo i servir-lo per a conseguir un objectiu o un fi.
Anar davant del vent, loc. Ser molt astut, ser molt sabut.
Anar de cap, loc. Anar directament a una cosa o tema, també significa estar molt ocupat en molt de tràfec i quefer.
Anar de corfoll, loc. local. Anar de festa.
Anar de cos, fer de ventre.
Anar de cul al marge, loc. Anar malament l’economia o un negoci.
Anar de cul, fig. Anar malament, desenrollar-se alguna cosa de manera insatisfactòria
Anar de polleguera, loc. Preparar una festa, anar de comboi.
Anar de trompa, loc. Anar de broma.
Anar de vareta, patir diarrea
Anar el diable solt, loc. Haver molt de soroll o guirigall.
Anar en conill, en porra o en porreta, estar o anar nuet.
Anar en el cap baix de l’ala, loc. Se diu de qui va desanimat, abatut.
Anar en la màrfega a arrastrons, loc. Se diu de la chica fadrina que té un fill. Anar d’un lloc a un atre sense tindre lloc fix.
Anar en mal guany, loc. ant. Anar a fer punyetes.
Anar en sèt ulls o viure en sèt pams d’ulls, loc. Estar molt atent, alerta, vigilant
Anar fet un Sant Llàzer, tindre el cos ple de ferides.
Anar menjant i fregint, loc. Gastar-ho tot a mida que es guanya sense aforrar res o guardar res.
Anar més que meló, loc. local. Fer una cosa molt ràpidament, anar corrent.
Anar per dalt de la parada, loc. Se diu quan la pilota supera la llínea que marca el final del camp del joc, en el deport de pilota valenciana.
Anar per davant de les tronades, loc. Alvançar-se per a be o per a mal a lo que un atre va a expondre o dir.
Anar vestit de danseta, anar vestit estrafalàriament.
Anar o vindre en cançons, loc. Anar o vindre en històries i romanços que molesten.
Anar-se’n a la carrera, anar-se’n o acabar-se alguna cosa ràpidament.
Anar-se’n cap arrere, loc. Envellir-se la persona.
Anar-se’n com l’esca, loc. Trencar-se fàcilment, sol dir-se de teles molt fràgils o velles.
Anar-se’n del cap, estar foll
Anar-se’n en la coa entre les cames o anar-se’n en la coa feta, loc. Anar-se’n insatisfet per no haver conseguit lo que pretenia.
Anar-se’n per dalt de la parada, loc. Passar-se de geni. Indigestió, excés de menjar que ha pegat mal per haver-se parat en l’estómec.
Anar-se’n una cosa del cap, loc. Oblidar-la.
Aniria a la mar i no trobaria aigua, persona incapaç de trobar coses molt fàcils de trobar.
Ansa del coll, coloq. Atles, nuca o tòs.
Apegar-se com el pèl a la pasta, loc. Ser molt apegalós.
Apegar-se-li a u la cadira al cul, loc. Estar molt de temps en un lloc o de visita. Agarrar volença a un càrrec.
Aplegar a les últimes canadelles o aplegar sempre a la bendició, loc. Aplegar tart o massa tart.
Aplegar a taules llevades o alçades, loc. Aplegar massa tart.
Aplegar i besar la pau o el sant, loc. Aplegar a un lloc i conseguir ràpidament una cosa.
Aplegar o arribar al cor, loc. Commoure.
Apretar o cloixir les dents, loc. Patir i aguantar una pena.
Armar un canyaret, loc. Armar un cartapell o escàndal espectacular.
Arrancada de burra i parada de macho, loc. Se diu quan algú escomença una cosa en força i la deixa de repent.
Arrancar de soca i arrel, loc. Arrancar en raïls i tot una planta, arbre, quixal…
Arrapar-se i plorar, loc. Fer mostres visibles i exagerades de desconort, d’arrepenediment, de dolor i pena. // Estar pròxim a una cantitat: Sa mare està arrapant els quaranta.
Arreglador de parròquies, manifecer, persona que es fica en totes les qüestions sense haver-li-ho demanat ningú.
Arreglador de processons, persona que situa en orde les confraries en les processons i s’encarrega de mantindre l’orde establit.
Arreplega que el pare ha fet cares, loc. Se diu per a arreplegar i anar-se’n
Arreplegador de la cendra i escampador de la farina, se diu de la persona que estalvia en lo que no té valor i balafia en lo que sí que en té.
Arreplegador de segó i escampador de farina, loc. Se diu de qui estalvia en coses sense valor, mentres malgasta coses importants.
Arribar com les palmes d’Elig, loc. Aplegar o arribar tart.
Arribar i fényer, loc. Conseguir ràpidament lo que es pretenia.
Arribar o estar a les tres pedretes, loc. Arribar o trobar-se en una situació extremadament perillosa.
Arromanga’t un camal i voràs quina polseguera, loc. Sol expressar-se quan algú es nega a fer lo que li manen.
Arropir els muscles, local. Arrunsar o alçar els muscles per a expressar generalment indiferència.
Arrugar-se com una pansa, omplir-se d’arrugues.
Arrugar-se-li el melic ad algú, loc. Tindre por, temor.
Arruixa pero no faces fanc, loc. Se diu per a indicar que les coses se facen be, en mirament i en moderació.
Arruixa que plou, loc. Se diu davant d’una reprimenda o per a mostrar que u no fa cas de lo que li diuen o ordenen.
Aspat de fam, famolenc.
Aspat de fret, en molt de fret.
Aspre com un codony o més aspre que un codony, loc. Molt aspre al tacte o de caràcter.
Assentar a algú en cadireta, descobrir l’engany d’algú.
Assentar-li a u la mà, pegar a algú o castigar
Assentar-se en lo mijarmut, quebrar en un comerç o no complir la paraula donada.
Ausades ma vida o la vida, loc. Exclamació de sorpresa, contrarietat, incredulitat…
Avant i voga. loc. Anima a seguir avant, a iniciar una marcha, un treball, una missió…
Avindre’s com els lladres en la fira, loc. Estar d’acort i ajudar-se mútuament els que tenen males intencions.

B
Baixar o acachar les orelles, humiliar-se, cedir en una disputa.
Ball de sant Vito, nom popular de diverses malalties que produïxen convulsions, tremolor…
Ballar-li els nanos ad algú loc. Procurar complaure a algú, adular-lo, fer-li gràcies, festejar-lo. Açò es diu perque en la festa del Corpus de la ciutat de Valéncia els nanos ballaven davant de les autoritats.
Banyar-se com una chopa, loc. Banyar-se molt, chopar-se.
Banyat o chopat com un poll, loc. Molt banyat o chopat.
Barat a res o barat a cançons, loc. Debades, gratuïtament, a canvi de res, desinteressadament.
Batre el coure, loc. Treballar de valent.
Bens de fortuna, loc. Patrimoni, facenda cabalosa, riquea conseguida per la bona ventura. // Riquea; cúmul de bens econòmics o materials.
Besa’m el cul!, loc. vulg. Expressió que s’utilisa per a manifestar el desacort que es té en algú pels seus fets o paraules.
Besar o llepar el cul ad algú, loc. Adular servilment a algú de manera interessada.
Beu més que un guaret, loc. Beure molt.
Beure més aigua que els bous, loc. Beure molt.
Blau de fam, loc. Tindre molta fam.
Blau de fret, loc. Tindre molt de fret.
Blau de verga i sense milocha, loc. Se diu de qui no conseguix lo que vol i que damunt ix malparat.
Boca de rap o de llobarro, boca que és molt gran
Boca i cul, tot li parla, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar inclús les coses més íntimes.
Bollir al gall o a galls, loc. Bollir fort un líquit fent borbollons.
Bon vent li pegue a la braga!, loc. Se diu quan u se’n va sense dir adeu.
Bona nit cresol que la llum s’apaga, loc. Se diu a l’anar-se’n a dormir o per a indicar que una cosa s’ha acabat.
Bona nit i bona hora, i bona mort quan siga hora, fòrmula coloquial de saludar en ser de nit.
Botar del llit, alçar-se ràpidament del llit.
Bramar com la tonyina, loc. Cremar o còure molt una cosa.
Bufa-li un ull, que té una ascla, se diu quan una cosa ya no té remei o lo que es fa per a remediar-la és insignificant o gens efectiu.
Buscar una agulla en un paller, loc. Buscar una cosa en un espai molt gran o entre moltes atres coses, per lo que és difícil de trobar
Buscar-li a u les cosquerelles, loc. Provocar-lo.

C
Cabre de tot, com en l’olla de Nadal, loc. Se diu quan una cosa admet moltes atres per diferents que siguen.
Caçar mosques, loc. Estar sense fer res o fent coses sense importància.
Calent d’orella, loc. Irritat, cabrejat, aïrat
Calfar-se la tafarra, loc. Excitar-se sexualment.
Cama ací cama allà, loc. Espatarrat.
Cames me valguen, loc. Se diu quan se vol fer entendre que es vol fugir d’un lloc.
Camí i via ampla. loc. Se diu per a expressar el desig de que u se’n vaja o alegrant-se de que se’n vaja i que ho faça ràpit;
Caminar pegant costralades, caminar menejant la cintura de costat a costat.
Canya contra… loc. Anima a lluitar contra lo que siga de manera forta i decidida: ¡Canya contra els lladres que furten les collites dels camps!.
Cap aigualós o cap de carabassa, curt d’enteniment.
Cap com una barcella, que té el cap molt gros.
Cap de fruita, ensalada feta en diverses fruites trossejades.
Cap de pardals o de pardalets, tindre poc trellat, ingenuïtat o poca reflexió de les coses.
Cap pelat o cap com un genoll, que no té cabells.
Cara de sisó, loc. Manera despectiva de denominar ad algú: El cara de sisó este diu que yo no treballe.
Carregar-se les cames al coll, loc. Acció d’anar a peu per ser inevitable.
Carregat de bombo, loc. coloq. Molt carregat d’alguna cosa, excessiu, ple: Un sopar carregat de bombo. Una festa carregada de bombo.
Carrer de mija galta, carrer que només té cases a un costat.
Carrer que no trau cap, assucac, carrer sense eixida.
Caseta que no pasten, caseta de morts o cemente
Catarroja descoberta,loc. fam. Se diu quan algú dona una notícia o diu alguna cosa que tots coneixen.
Caure a la chança en un tirlè, loc. Ser enganyat en un moment i fàcilment: El comprador és un fava i en un tirlè cau a la chança.
Caure de cul, caure cap arrere tocant el cul en terra, fig. Patir una forta impressió.
Caure de peus com els gats, loc. Tindre bona ventura o sòrt.
Caure del llit, loc. Alçar-se enjorn o matí.
Caure el pont del cul, loc. Fartar-se o cansar-se d’una cosa: Tinc tanta fam que vaig a menjar fins que em caiga el pont del cul.
Caure en gràcia, loc. Resultar agradable, caure be. // Habilitat: En quina gràcia ha resolt el problema.
Caure en lo llit, loc. Posar-se malalt.
Cavall de bona barra, persona que menja be i de tot.
Cavallers, va de bo, en el joc de pilota valenciana, locució que pronuncia el marchador o trinqueter anunciant que escomença la partida o que es continua, quan s’ha parat per les apostes o travesses. Per extensió, se diu quan alguna cosa escomença de veritat o definitivament.
Charrar més que una cotorra o charrar pels colzes o com un filós, loc. Charrar molt
Che quin bolet!, exclamació davant d’un fet o cosa extraordinàri
Chiula Roc, que t’escolte poc, loc. Se diu quan algú no fa cas de lo que se li diu, se li demana o ordena.
Chiula-li que té agonia, loc. Se diu quan és inútil animar a una persona a fer lo que no vol fer.
Chiular les orelles ad algú, loc. Conéixer lo que uns atres diuen d’ell amagadament.
Chiular o grillar les orelles ad algú, produir-se un sò com de chiulet dins de les orelles. Se pensa que açò es produïx quan estan parlant mal d’u.
Clavar el cap en algun lloc, loc. Conseguir entrar o ser admés en algun lloc.
Clavar el clau per la cabota, loc. Encabotar-se en una cosa contra la raó o la realitat.
Clavar l’ungla o clavar les ungles, loc. Cobrar més de lo normal, ser car.
¡Codonys!, interjecció que expressa d’admiració o d’indignació; eufemisme de collons.
¡Collons!, interjecció grossera que expressa irritació, entusiasme, etc.
Color d’ala de mosca, loc. Color fosc que s’ha aclarit en el temps o el sol.
Colp d’aigua, Pluja que cau forta i de repent.
Com a figues (o panses) en cofí, loc. Molt junts o apretats.
Com a mosques, loc. En gran cantitat: En guerra moria la gent com a mosques.
Com ara plouen gínjols, loc. De cap manera.
Com el gat i el gos, loc. Barallats o en disputa
Cóm ha canviat l’oli, loc. local. Com han canviat les coses.
Com la canya de la doctrina, loc. Se diu de les persones molt primes: Fent dieta t’has quedat com la canya de la doctrina.
Com si fora adobar cossis, loc. Se diu quan se resolen els assunts d’un modo precipitat.
Com si s’haguera begut/engolit l’ast, se diu d’una persona erta o tesa.
Com si tocaren les batzoles, loc. Se diu davant de l’indiferència d’algú o del poc de cas que fa d’una cosa.
Com un gat, loc. En molta llaugerea i destrea.
Com un sol, loc. Se diu d’una persona o cosa molt bonica o extraordinària.
Com una puça, loc. Se diu d’una cosa extremadament menuda.
Combregar en rodes de molí, loc. Creure o acceptar coses difícils de creure o acceptar.
Compondre’s com un monyo de novençana, loc. Vestir-se molt be.
Condir més que l’arròs caldós, loc. Condir un menjar o una cosa molt.
Conseller de la cabotada, persona sense criteri propi que acata tot lo que un superior ordena o mana.
Constipar-se del vent d’un palmito o del vent de l’aspi, loc. Constipar-se molt fàcilment.
Conta-m’ho a mi…!, loc. Ho diu qui sap molt d’un assunt i algú li vol parlar d’ell.
Contar els pèls a un cavall corrent o al dimoni, loc. Ser molt llest o intuïtiu.
Contar i no acabar, loc. No acabar mai de dir o fer una cosa.
Contar o narrar un fet fil per agulla, loc. Contar o descriure un fet en tot els detalls, punt per punt.
Contar-li els pèls al dimoni, loc. Ser molt inteligent.
Cor gentil, ant. Corage elevat.
Cor obert, loc. Sense secrets
Cornut i fotut, loc. Se diu d’una persona que, ademés d’haver segut agraviada, és maltractada o humiliada novament.
Córrer l’andola, loc. Anar d’ací cap allà, generalment sense necessitat i sense res de profit.
Córrer la dula, loc. Caminar sense saber massa be per a on.
Córrer la seca, La Meca i La Vall d’Andorra, o córrer seca i Meca loc. Viajar molt, anar per molts llocs.
Córrer més que un sisó roïn, loc. Circular molt.
Córrer pressa, loc. Ser urgent o prioritari.
Córrer-la, loc. Divertir-se, anar de festes, especialment dissolutes.
Covar el fòc, cobrir les brases d’un fòc en cendra per a que es mantinga encés.
Covar un constipat, fer llit, estar en lo llit per a curar-se el constipat.
Covar una idea, un proyecte, desenrollar o madurar durant temps una idea en el cap, sense expressar-la, fins que aplegue el moment pertinent.
Créixer com les carabasseres, loc. Créixer o aumentar molt a pressa.
Créixer per avall o créixer com els naps, loc. Disminuir o minvar en conte de créixer.
Cremar l’albarda, loc. Burla popular que consistia en cremar una albarda a la porta del jove o la jove que no es casava o que fea temps que havia renyit en la parella i seguia sense casar-se; a l’albarda se li tirava sal per a que petara.
Cremar-se els ulls, loc. Treballar de manera intensa i durant un temps prolongat en una cosa que s’ha de mirar fixament, com escriure, llegir, cosir, etc
Creure’s el melic del món, loc. Creure’s el centre del món.
criar lloses en el ventre.volverse perezoso
Cridar a capítul, convocar davant d’una autoritat per a donar explicacions sobre una determinada conducta.
Cul d’anguila, persona que té un cul poc pronunciat.
Cul de dònes, dialect. Home amic de dònes en les quals compartix temes típicament femenins.
Cul de got, vidre similar a una pedra preciosa o cristal d’ullera molt gros.
Cul de la nit, últimes hores de la nit.
Cul del món, lloc molt apartat.
Cul per amunt, loc. En el cul cara amunt o en el cos boca per avall.
Curar-se en salut, loc. Obrar tenint en conte els possibles perills o els problemes que puguen vindre.

D
¿D’Alzira i plores?, loc. Indica que Alzira és lo millor o que no es tenen motius per a plorar o queixar-se.
D’arrapa i fuig, loc. De manera ràpida o violenta.
D’un compliment tomba un barandat, loc. Se diu de la persona que té costum de fer compliments excessius.
D’un gat fer un lleó, loc. Exagerar en extrem.
De bona gràcia, ant. loc. En gràcia. // Acció divertida. // inus. El nom d’una persona. // Favor obtengut d’una atra persona.
De cap a punta, loc. Del principi fins al final.
De cent a cent anys, una volta, loc. En contadíssimes ocasions.
De collons, loc. vulg. Molt bo.
De colp i barrada, loc. De colp i repent, de sobte.
De colp i volta o de colp i repent, loc. Súbitament.
De cor o de tot cor, loc. Sincerament.
De l’any de la picor o ser més vell que la picor, loc. Ser molt vell o antic.
De la pell del diable, loc. Ser molt roïn o guilopo.
De mar a mar, loc. D’un extrem a l’atre, de punta a punta.
De terra no passarem, loc. Indica que sempre hi ha un llímit per als problemes.
Deixar a la lluna de Valéncia, quedar a la lluna de Valéncia, loc. Frustrar les esperances que es tenien de fer o conseguir alguna cosa. Esta expressió està originada en les persones que es quedaven fòra de la muralla de Valéncia a passar la nit degut a que aplegaven tart i les portes de la ciutat se tancaven.
Deixar a u a mija requesta, loc. Deixar a u a miges.
Deixar a u en la paraula en la boca, loc. Anar-se’n abans que l’atre acabe de parlar o dir lo que estava dient.
Deixar a u parat, loc. Deixar-lo atònit.
Deixar ad algú en la mel a la boca, llevar-li ad algú una cosa de la que escomençava a gojar.
Deixar caure, loc. Insinuar alguna cosa.
Deixar córrer una cosa, loc. No preocupar-se d’ella, no tindre-la en conte.
Deixar els ulls en una cosa, loc. Mirar-la de manera reiterada en el desig d’obtindre-la.
Deixar-li a u l’ànima queta, loc. Deixar-lo tranquil o en pau, generalment quan descansa.
Deixar-se els pèls en la gatera, loc. Passar molt prop per una situació perillosa.
Deixem la palla i anem al gra, loc. Anem a lo que realment importa.
Del dric al drac, loc. D’un instant a l’atre.
Demanar la lluna, loc. Demanar alguna cosa impossible de conseguir o realisar
Desfer-li o llevar-li a u les dents, loc. Amenaçar-lo en algun castic rigorós.
Despullar un sant per a vestir-ne un atre, loc. Proporcionar benefici ad algú perjudicant a un atre.
Diputat de cuina o advocat de cuina, loc. Persona que intervé en els assunts d’una atra persona com si fora un advocat sense ser-ho.
Dir ad algú més que a pèl de foja, loc. Dir-li ad algú improperis o insults.
Dir el cor una cosa, loc. Presentir una cosa.
Dir fòc i flama d’algú, loc. Parlar malament d’algú.
Dir la seua, loc. Intervindre en un assunt manifestant la seua opinió.
Dir per dir, loc. Parlar només que pel gust de parlar o sense fonament.
Dir poc i bo, loc. Parlar poc pero interessant, important o cert.
Dir o parlar entre dents, parlar de manera molt baixeta o de manera que no se li entenga.
Dir-li a u dos i dos quan fan, loc. Dir-li a u tot lo que es pensa d’ell o d’alguna cosa seua.
Dir-li a u més que a un porc, loc. Insultar-lo, ofendre’l de paraula.
Dir-li a u poc i ben dit, loc. Parlar-li clar a u i dir-li lo que es pensa d’ell.
Dir-li a u quatre fresques, loc. Dir-li a u de manera clara i directa, sense miraments, lo que es pensa d’ell.
Dir-li (ad algú) més que a un gos, loc. Parlar-li en molt males maneres, insultar-lo molt.
Dir-li’n més que la mar trau a les vores, loc. Dir tot lo que es pensa d’una persona i inclús insultar-lo de mil maneres.
Dir-se els huits i els nous, loc. Dir tot lo que u pensa de l’atre.
Dolç com una bresca o com la bresca, loc. Molt dolç
Donar a entendre cistelles per llanternes, loc. Enganyar fent vore una cosa per una atra. Antigament se dia metre veixigues per llanternes.
Donar bossera, ser una cosa molt desagradable.
Donar caguera, loc. Cansar o fartar una persona.
Donar del cap per les parets, loc. ant. Tindre un enuig i irritació grans fins a perdre la raó.
Donar fum en lloc de donar llum, loc. Donar un mal eixemple, no aportar res positiu.
Donar gat per llebre, loc. Fer creure que una cosa d’inferior calitat o valor és una atra millor o superior.
Donar més faena que un porc solt, loc. Fer molt de mal, donar molt de quefer o molt de treball.
Donar orella, escoltar favorablement.
Donar per cul, loc. vulg. Sodomisar i figuradament fastidiar.
Donar una ditada de mel ad algú, entretindre’l en promeses i bones paraules.
Donar-se bon vert, loc. Donar-se bona vida, en tota classe de luxos i comoditats.
Donar-se mal cor, ant. Afligir-se, angoixar-se.
Dormir més que l’algeps, loc. Dormir molt.
Dur a plec ad algú, loc. desus. Conduir-lo a on convé, a que faça lo convenient, a convindre en alguna cosa.
Dur ad algú a rebolcons, loc. Tractar-lo malament, fer-lo treballar en excés. // coloq. Coit. // coloq. i fig. Reprensió, bonegó.
Dur ad algú al serró, loc. Dur-lo a l’esquena, al bè o sobre el coll.
Dur al bè o anar al bè, loc. Dur a un animal o persona carregada al coll o l’esquena.
Dur de cap ad algú, loc. Donar-li moltes preocupacions o faena.
Dur més llenya que un ase, rebre molts colps o pals.
Dur moltes coses a l’encolla,
Dur una bena davant dels ulls, loc. Estar encabotat, no entendre lo que és obvi o evident
Durar manco que un pasticet a la porta d’una escola, loc. Durar molt poc
Durar manco que un tanca i obri, loc. Durar molt poc.
Durar més que el cul d’un cànter en un bancal o en un arrossar. loc. Durar molt o viure molt de temps.
Durar més que el cul d’un morter en un guaret,loc. Durar molt o viure molt de temps.
Durar més que una corfa de caragol en un femer.loc. Durar molt o viure molt de temps.

E
Eixa albarda per a un atre ase, loc. Se diu per a indicar que no s’accepta un treball o encàrrec
Eixida de barral buit, loc. Dit o comentari que no ve al cas.
Eixir a un camí real, loc. Eixir a furtar.
Eixir ad algú el sol a mijanit, loc. Tindre una sòrt que no s’esperava
Eixir ad algú una cosa del nas, dels collons, dels ous, de la figa, de la punta de la fava… loc. vulg. Fer u una cosa perque li dona la gana, sense atendre a raons i sense justificació.
Eixir ad algú, loc. Semblar-se a una persona: El chiquet li ha eixit més a son pare que a sa mare.
Eixir cap per mans, loc. Ser una cosa ajustada.
Eixir de mal any, loc. Passar i deixar arrere una época de desgràcia.
Eixir de pollegueres, eixir de pobre, de un problema
Eixir del cor una cosa, loc. Dir o fer una cosa en tota sinceritat i sentiment.
Eixir el porc mesell ad algú, loc. Resultar-li desastrós un negoci, una empresa…
Eixir en la màrfega arrastrant, loc. Traure coses inoportunes en un moment o situació inadequada.
Eixir per peteneres, loc. Dir o fer una cosa inesperada i contrària a lo que s’esperava.
Eixir una cosa de dins ode l’ànima, loc. Nàixer d’un sentimet íntim: L’ixqué de l’ànima dir-li que no el volia
El cap calent en alguna cosa, loc. Tindre una obstinació en una cosa.
El doloret de la sogra, dolor intens que es patix quan u es pega un colp en la punta del colze.
El pa, pa, i el vi, vi, loc. Les coses clares i en franquea.
El que manco corre vola, loc. Se diu de la gent molt llesta i desperta.
Els àngels canten, loc. Se diu davant d’una cosa que està molt be o un menjar que està molt bo.
Els anys no passen debades, loc. Indica que el pas dels anys se fa notar en les persones o les coses, envellint-les o deteriorant-les.
En cames crues o en cama crua, loc. Sense cap de protecció, roba o cobertura en les cames o en sabates i sense calcetins.
En cor i fege, loc. En total dedicació, completament, sense reserves. També es diu en cor i ànima.
En el cor adormit, loc. Estat en el que algú està mig endormiscat.
En el cor en la mà, loc. Actuar noblement.
En el menjar a la boca o en la gola, loc. Fer alguna cosa immediatament acabat de menjar.
En la figa girada o torta, loc. De mal humor.
En les dents eixutes, loc. Totalment chopat.
En pèls i senyals, loc. En tot detall.
En punts i en hores, ant. loc. Discontínuament, a voltes.
En quin cap cap, lo que cap en eixe cap?, joc de paraules per a demostrar el domini que té de la llengua el valenciaparlant
En tabal i dolçaina, loc. Se diu quan se dona una notícia en molta publicitat o cridant molt l’atenció.
En tot te fiques, inclús en els tolls, loc. Ficar-se en assunts dels atres.
En un tanca i obri, loc. En un moment, en un instant.
En uns ulls com a plats i al vista en els collons, loc. Se diu de qui veu molt malament.
Encendre’s com l’esca, loc. Ser fàcil d’encendre, que es pot pegar fòc en facilitat.
Encendre’s com un lluquet, loc. Enrabiar-se, encolerisar-se, irritar-se, irar-se.
Endur-se’n en els ulls o anar-se’n els ulls darrere d’una cosa, loc. Mirar una cosa en el desig de conseguir-la.
Enfilar-se la roba, vestir-se en presses, en afanyament.
Enganyar de barra a barra, loc. Enganyar completament o totalment
Engolir-se el cullerot, loc. Enorgullir-se, ser molt estirat.
Enmig del carrer, loc. De forma pública, davant de la gent.
Ensenyar l’orella, revelar algú involuntàriament les seues intencions o pensaments.
Entendre faves per llentilles, loc. Equivocar-se en una cosa per entendre-la erròneament.
Entendre o agarrar-ho tot per la braga, loc. Interpretar-ho tot de manera obscena.
Entonces. Mijarmut i quatre onces, loc. Se diu quan algú, en parlar valencià, pronuncia el castellanisme entonces i un atre replica: mijarmut i quatre onces.
Enviar a mamar o a mamar d’una ceba, loc. vulg. Enviar a fer la mà, a fer punyetes, a cagar, a córrer, a prendre per cul, a pastar fanc, a la guitza, a la merda… Fòrmules vulgars que expressen desacort i descontent davant d’una persona, persones o coses.
Enviar ad algú a escaparrar, loc. Despachar-lo despectivament, enviar-lo a pastar fanc, a fer la mà…
Enviar (ad algú) a les gallines, loc. Malair o enviar a un mal viage.
Enviar ad algú a pixar al bordell de Gaeta, loc. Enviar a fer la mà, o a fer punyetes.
Escampar-se com el gram, loc. Escampar-se alguna cosa molt i molt ràpidament.
Esclafir o esclatar a riure, escomençar a riure molt fortament.
Escoltar en un pam d’orella, loc. Escoltar en gran atenció.
Escomençar la casa pel terrat, loc. Escomençar alguna cosa pel final, sense orde.
Esgarrar-se de plorar, loc. Plorar moltíssim.
Esmolar les dents, batre o tremolar les dents a causa del fret, la por o una atra convulsió.
Esmussar o esgarrifar les dents, produir una impressió desagradable.
Esta sí que és negra, loc. Indica que la situació a la que nos enfrontem és dificultosa o greu.
Estar alt de polsera, loc. Estar malcorat, sentir-se desanimat o ferit en l’amor propi.
Estar ben filat o mal filat, loc. Estar de bon o mal humor.
Estar blau de bulla, loc. Riure’s molt a gust i en ganes.
Estar blau de fam, loc. Tindre molta fam.
Estar cansat com un ase, estar molt cansat.
Estar com a figues en cofí, loc. Trobar-se en un lloc sense casi espai, apretats.
Estar com gat i gos, loc. Estar a la baralla o en falta de pau.
Estar com un barral entre dos pedres, loc. Estar en una situació delicada o perillosa.
Estar com un fil d’aram, estar molt prim.
Estar com una arruixadora, loc. coloq. Estar foll o desbaratat.
Estar com una bassa d’oli, loc. Estar la mar o una massa d’aigua molt tranquila, molt calmada.
Estar com una cabra, loc. Actuar en poc de trellat, estar mal del cap.
Estar de barcella, loc. Estar de raonada, estar fent barrets.
Estar de cadira en un lloc, loc. Estar en un lloc habitualment.
Estar de chiu, loc. Parlar baix o en secret.
Estar de pachanó o al pachanó, loc. Estar sense fer res, descansant o fer una cosa pero sense esforçar-se massa i cómodament:
Estar de trompa, loc. Estar mal avenguts, no tindre bones relacions d’amistat. // coloq. Borrachera
Estar els fruits en la clau, loc. Estar en el punt just de madurea.
Estar en ama, servir, ser criat: Quan tenia quinze anys ya estava en ama.
Estar en fusta, loc. ant. Trobar-se embarcat.
Estar en gràcia de Deu, estar en posició de rebre l’ajuda divina.
Estar en la boca oberta, loc. No tindre molt de trellat.
Estar en la cama en alt, loc. No fer gens de faena.
Estar en les últimes barrades, loc. Estar a la mort o pròxim a la mort.
Estar en les últimes bocades, loc. Estar morint-se o a la mort. Estar una cosa a tall d’acabar.
Estar en saó, loc. Ser fèrtil, poder produir o tindre fills, ser el moment per a que una cosa done fruit.
Estar fet pols, loc. Estar fet jaç o fet astelles.
Estar fet un all, loc. local. Estar cloixit, cansat i en dolor muscular per un esforç o molt de treball.
Estar fet un bou, loc. Tindre gran irritació o estar molt fort
Estar fet un gos de llança, loc. Ser pereós.
Estar fet una coca, loc. Estar vell, en alifacs o baldat; estar molt cansat o cascat.
Estar fins als collons, loc. Estar fart o cansat.
Estar gat, loc. Estar bufat o begut.
Estar gros com un porc o més gros que un porc, loc. Estar excessivament gros.
Estar més clar que un ull de peix, loc. Estar una cosa molt clara.
Estar més fart que Mahoma de la cansalada, loc. Estar molt fart d’u o d’una cosa.
Estar més gelat que un poll, loc. Estar entumit, congelat pel fret.
Estar més perdut que la cuca en l’alfals, loc. Estar molt perdut, desconcertat.
Estar més roig que un bou, loc. Estar molt roig. //
Estar més vert que una ceba, loc. No estar preparat encara per a una cosa.
Estar mira que aguaita, loc. Estar esperant en ansietat i vigilant que vinga o passe algú.
Estar núvol o fer núvol, estar el cel ple de núvol que tapen el sol, la lluna o les estreles: Hui està núvol i no podem prendre el sol. Ahir feu núvol, vorem si hui ix el sol.
Estar pels núvols, loc. Que té un preu molt elevat.
Estar sense un creuetí o no tindre un creuetí, no tindre diners, ser molt pobre.
Estar una cantitat en clau, loc. En números redons, sense que sobre res. //
Estar o quedar sense camisa, loc. Quedar-se en la pobrea, arruïnar-se.
Estar o quedar-se més fresc o més tranquil que una camarroja, loc. Quedar-se o estar tranquil i en pau.
Estar o tindre a cor qué vols, loc. Estar o tindre satisfetes totes les necessitats i desijos.
Estendre’s o escampar-se com una taca d’oli, loc. Estendre’s molt i ràpidament una cosa
Estirar les cames, loc. Eixir a caminar, passejar.
Estiuet de Sant Martí, dies de bon orage, com si fora d’estiu,
Estrangulat de fam, loc. En molta fam.

F
Faltar-li a u un regó, loc. Tindre poc de trellat.
Fam canina, tindre molta gana de menjar.
Fam dolorosa, dolor de l’epigastri que es produïx quan l’estómec està buit.
Fer ad algú les fels amargues, loc. Amargar ad algú, fer-lo passar per mals moments.
Fer aulea de sa persona o de son cos, loc. ant. Cometre adulteri, prostituir-se.
Fer barret, loc. Entretindre’s raonant en uns i atres; fer raonades, fer barcella, fer ramallola.
Fer blau de vara, loc. Pegar ad algú.
Fer bon cap, ant. Que té bones qualitats per a dirigir una cosa.
Fer capelletes, loc. Fer grupets o colles en parcialitats o idees contràries.
Fer cares, loc. Se diu quan s’acaba de fer o de solucionar una cosa.
Fer chambo, loc. Fer un bon negoci o compra.
Fer chiu, loc. Fer bona amistat dos persones, ser bons amics, fer jou.
Fer coll de figa, loc. Morir-se.
Fer córrer, loc. Fer circular, difondre.
Fer costella, loc. Reforçar, aglutinar o aportar noves forces, fer costat.
Fer d’una puça un cavall, loc. Exagerar en extrem.
Fer de la boca cul, loc. No complir la paraula donada o fer-se arrere en lo dit o promés.
Fer de lo negre blanc o fer vore lo negre blanc, loc. Fer que les coses pareguen lo contrari de lo que són.
Fer de vert bru, loc. Donar a entendre una cosa quan és una atra diferent.
Fer diables sense mole, loc. Fer coses molt difícils, tindre molta habilitat i astúcia.
Fer eixir els cabells verts, loc. Complicar-li a u molt les coses.Fer el cap roig ad algú, loc. Matar ad algú. ant.
Fer el cul gros ad algú, loc. Adular a una persona, beneficiar-la.
Fer el guany de Na Peix frit, loc. ant. Fer un mal negoci.
Fer el porc, loc. Obrar d’una manera innoble o bruta.
Fer en un viage dos manats, loc. Matar dos pardals d’un tir.
Fer esment, recordar, dur a la memòria.
Fer faena o treballar com un negre, loc. Treballar de manera intensa.
Fer figa, loc. Fallar-li a u les cames.
Fer filar ad algú, loc. Manipular la voluntat d’algú, fer-li fer coses que en realitat no vol fer.
Fer foja, loc. Fer fugina, deixar d’assistir a escola, al treball, etc.
Fer fugina, loc. No assistir a un lloc al qual se devia anar, com ara a un examen, al treball, a l’escola, a missa etc.
Fer gola o goleta, provocar les ganes d’una cosa.
Fer i desfer, loc. Que té llibertat d’acció.
Fer i restar, en el joc de la pilota valenciana l’equip que està en el dau fa, i li resta el d’enfront, que passarà a fer el joc següent, i aixina fins que finalise el joc
Fer l’àngel, loc. Fer-se el bo quan interessa.
Fer l’ase, fer estupidees o barbaritats.
Fer l’enguisqueta, loc. Fer la punyeta, fer la mà.
Fer l’orella sorda, loc. Desentendre’s d’un assunt fent com que no sabem res d’ell.
Fer l’ullastre, loc. Situar-se en el cap en terra i les cames per amunt. fig. També significa fer tot lo possible per a conseguir una cosa casi impossible
Fer la canya a algú, loc. Riure’s d’algú, fer-li burla.
Fer la col, loc. Fer la punyeta.
Fer la dula, loc. Perdre el temps.
Fer la farda, loc. Anar-se’n d’un lloc sense pagar lo que es deu.
Fer la guala, loc. Donar la llanda.
Fer la llanterna, loc. local. Fer el ploricó sense motiu.
Fer llegua per hora, ant. loc. Fer molt de camí.
Fer llit, estar en el llit per malaltia.
Fer llumenetes els ulls, loc. Lluir els ulls com a conseqüència d’haver begut massa alcohol.
Fer lo borgunyó o burgunyó, loc. ant. Fer-se el desentés.
Fer lo que al cul li done la gana, loc. Fer lo que li abellix, lo que mana la seua voluntat.
Fer més calent que un all ad algú, loc. coloq. Pegar o calfar ad algú a colps.
Fer més mal que un porc solt en un camp regat, loc. Fer molt de mal, donar molt de quefer o molt de treball.
Fer pala, loc. Se diu quan no s’ha caçat o peixcat res
Fer pancha una cosa, loc. Tindre una part de superfície que no seguix la llínea recta i forma una convexitat: La paret fa pancha.
Fer passar per un cos d’agulla, loc. Obligar a una persona a fer la santa voluntat d’una atra per molt que li coste o difícil que siga; dominar per complet a una persona.
Fer perdre la crisma, posar nerviós, irritar fins a fer perdre el trellat.
Fer plorar a les pedres, loc. Ser molt dolorosa o patètica una cosa, una situació, etc.
Fer plorar, loc. Donar llàstima.
Fer rogle de moros, loc. Obrir pas, aclarir el terreny.
Fer rogle, loc. Fer-se escoltar o respectar.
Fer son dret camí, loc. ant. Morir-se.
Fer un bocí, fer una parada en el treball per a menjar o beure.
Fer un fret que bada les penyes, loc. Fer molt de fret.
Fer un fret que pela naps,loc. Fer molt de fret.
Fer un fret que pela,loc. Fer molt de fret.
Fer un nuc a la coa, loc. Beneficiar o fer un gran favor a una persona.
Fer un ou de dos rovells, loc. Fer una cosa fòra de lo comú i extraordinària.
Fer un pa com unes hòsties, loc. Fer una obra calamitosa, fer un gran desbarat.
Fer un sol que atalba, loc. Fer un sol molt fort, lluir molt fort el sol
Fer una barcella, loc. Fer un barret, fer una raonada, fer una ramallola.
Fer una cosa per baix cama, loc. Fer una cosa sense ninguna complicació, en facilitat.
Fer o traure pancha, loc. Fer gros o més voluminós el ventre.
Fer-ho vindre tot a l’ull de la mola, loc. Organisar les coses per a que donen el màxim benefici.
Fer-li a u cosquerelles una cosa, loc. Excitar-lo, crear-li curiositat.
Fer-li a u els ulls caneletes, loc. Fer-li llanternetes; vore purnes
Fer-li-la sabatera, en el joc de pilota valenciana es diu quan u dels jugadors o un equip no fa ni un joc en tota la partida.
Fer-ne de verdes i de madures, loc. Fer de tot, de qualsevol classe.
Ferrer, ferrer, manyà, manyà,/ tinc ganes de cagar;/ si no cague hui cagaré demà. Se diu per a que els chiquets facen de ventre.
Fer-se bones bragues, loc. Trau-re li profit a una cosa.
Fer-se coca una cosa, loc. Desfer-se, trencar-se, destrossar-se.
Fer-se de penques, loc. No accedir ad allò que es demana.
Fer-se el conte del perdut, loc. Abandonar i deixar de treballar o lluitar en un treball, negoci… per desesperació quan ya no es veu solució o futur i es veu tot perdut.
Fer-se el llonguis, loc. Fer com qui no sap, veu, entén… quan en realitat sí que ho sap, veu, entén… Desentendre’s d’un tema o assunt.
Fer-se el monyo, loc. Pentinar-se.
Fer-se núvol, cobrir-se el cel de núvols tapant el sol, la lluna o les estreles: De colp i repent se feu núvol i escomençà a ploure. /
Fer-se sal i aigua, loc. Suar molt, i també posar-se tou.
Fer-se un poll de juliol, loc. Amerar-se; banyar-se o chopar-se molt.
Fer-se una coca, loc. Deformar-se per un colp fet en violència.
Fer-se-li a u el fege com una batzola, loc. Danyar-se el fege, fer-se gran o inflamar-se per menjar o beure coses insanes.
Fet d’alfanic, ser d’alfanic o ser un alfanic, loc. Ser una persona molt delicada i fràgil.
Fiar-se d’ase negre, anar errat o enganyat.
Ficar ad algú el braç dins de la mànega, loc. Despreciar ad algú
Ficar el clau per la cabota, loc. Encabotar-se, obstinar-se en coses impossibles.
Ficar el nas en una cosa, loc. Intervindre en un tema alié
Ficar els dits en la boca, loc. Fer parlar ad algú
Ficar la cullerada, loc. Intervindre en un tema alié.
Ficar o fer entrar pels ulls, loc. Fer entendre una cosa ad algú mostrant-li l’evidència.
Ficar-li-la a u fins al mànec o la mançaneta, loc. Enganyar-lo totalment.
Ficar-se dins d’un ventre de peix, loc. Amagar-se molt ben amagat.
Ficar-se en un regat o en un carrer que no trau cap, loc. Posar-se en situacions o temes difícils de resoldre.
Ficar-se la llengua dins del cul, loc. Callar.
Fica-t’ho pel cul!, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa que s’ha donat.
Figa molla, home o dòna molt delicat i sense espenta.
Filar prim, loc. Mirar o tindre en conte fins els més mínims detalls d’una cosa.
Fins ací hem arribat, loc. Expressa que no s’està dispost a acceptar o consentir res més.
Fins al moll dels ossos, loc. Fins a lo més íntim.
Foradar el sol, loc. Eixir el sol entre núvols.
Fotre’s una òstia, un bac, una trompada… loc. coloq. Pagar-se una òstia o trompada, caure un bac
Fotre’s alguna cosa de menjar o beure: S’ha fotut un entrepà de botifarres en faves que acaba en Espanya.
Fotut i arrimat al marge, loc. Derrotat, molt malament.
Fregint i menjant, loc. Tindre els recursos bàsics per a viure al dia, sense possibilitat d’aforrar.
Fregir a lo ramon ramon, loc. Se diu dels vegetals, generalment la ceba, que es sofrigen llaugerament pegant-los unes voltetes al fòc i quedant mig crus.
Fugir de la tronada, loc. Anar-se’n d’una discussió forta o baralla. Fugir d’un enfrontament o del perill.
Fugir del fòc i caure dins de les brases, loc. Eixir-se’n d’un perill o problema per a caure en un atre pijor.
Fum de canyots (o de canyes), loc. Cosa sense importància ni consistència, sense contengut.

G
Gastar manco que la bocina d’un avió, loc. Gastar molt poc.
Gatets i gossets, loc. Tot lo món.
Girar cap en coa, loc. Girar-se, pegar la volta i anar-se’n o fugir.
Girar de camí, loc. Apartar-se del camí recte.
Girar el cul, loc. Girar-se d’esquenes per desconsideració, indiferència, menyspreu.
Gitar-se en les gallines, loc. Gitar-se ben enjorn.
Gort com un torrelló, loc. Frase utilisada per a referir-se a una persona o animal que està massa gros.
Gràcies a Deu i en bona hora ho diga, loc. Expressa agraïment per alguna cosa.
Gràcies a Deu que em tire en terra!, i l’amortallaven. Les gràcies se donen una volta ben fart.
Gràcies a Deu, expressió que indica que alguna cosa s’ha produït en normalitat o ha acabat be.
Gràcies al pardal d’Alcoy, que quan anà a volar, no tenia ales, loc. Se diu per a referir-se a una ajuda que aplega quan ya no cal o que resulta ineficaç.
Guala terrera, coloq. Excrement humà.
Guardar per a quan bruny la canya, loc. Guardar per a l’hivern quan no hi ha res en el camp.

H
Haver de bollit, loc. Se diu davant d’una situació greu, problemàtica, perillosa, desagradable: Mira quin problema t’has creat; és que hi ha de bollit.
Haver més que mosques, loc. Haver molts.
Haver per a dies i olles, loc. Tindre per a molt de temps.
Haver per a donar i vendre, loc. Abundar una cosa.
Haver per a llogar cadires, loc. Ser una cosa digna de vore.
Haver roba estesa, loc. Se diu quan algú no pot escoltar lo que es diu, generalment chiquets.
Haver segut primer bagassa que bona dòna, loc. Tindre experiència en un tema de manera que no és possible enganyat.
Haver tallat el melic ad algú, loc. Guanyar la voluntat d’algú.
Haver-ne per al més valent, loc. Se diu davant d’una cosa greu o important
Haver-se de contar, loc. Tindre valor, importar
Home de pèl en pit, loc. Home de molt corage, vigorós, robust.
Hora captada, loc. ant. Hora fixada per a fer alguna cosa.
Hora de despertada, ant. Hora d’alçar-se de matí.
Hora de Sol eixit, ant. Moment en que ix el Sol.
Hora del seny ya sonat o hora del seny del lladre, ant. Primera hora de la nit.
Hora del Sol post, ant. Moment en que el Sol se pon.
Hora per hora, ant. En l’últim moment.
Hora tarda, ant. Quan està fent-se fosc o ya és de nit.

I-J
p style=”text-align: justify;”>I avant, o avant i avant, loc. I s’ha acabat, i punt, i deixa-ho estar, igual té: Encara que és injust, paga i avant. No ho penses més, avant i avant
Ixca lo que ixca, loc. La decisió està presa, vaja be o mal.
Jugar en fòc, loc. Ser imprudent.

L
L’any de les tàpenes o tàperes, loc. L’any que no vindrà mai; mai.
L’any del batre; si no enguany a l’atre, loc. Se diu quan una cosa no pot ser ara i no es sap quan podrà ser.
L’arrancadora, coloq. Glopet de cassalla que es pren ans d’una menjada festiva i colectiva: Mamprenguérem la torrada de chulles en l’arrancadora.
L’ase d’Arcàdia, va carregat d’or i menja palla.
La cançó de la Lileta,loc. Repetir de forma excessiva o insistent una cosa
la cançó de Lileta, que és la de fer la punyeta, loc. Repetir de forma excessiva o insistent una cosa
La fam me trau a ballar, loc. Se diu quan se patix molta fam o misèria.
La figa de la moma, loc. Expressa desacort o sorpresa adversa.
La figa de ta tia, loc. coloq. Indiva oposició o desacort en lo que un atre diu o fa.
La tocata de l’Olleria, que tocant, tocant, se feu de dia, loc. Se diu d’una festa, un acte o acció que s’allarga massa i pareix que mai acaba.
Les quatre barres o la bandera de les quatre barres, nom que se li dona a la bandera aragonesa i a la catalana, formada per quatre barres roges sobre fondo groc.
Les últimes bocades, els moviments bucals que fa la persona al morir.
Ligar caps, loc. Relacionar diferents fets per a aclarir o desentranyar alguna cosa.
Lladrar a la lluna, loc. Manifestar-se o protestar inútilment contra una persona.
Llevar una cosa del cap, loc. Llevar-li una idea ad algú.
Llevar-se el mòs de la boca per donar-lo ad algú, loc. Donar lo propi a un atre que ho necessita.
Llevar-se l’espart de l’ala, loc. Llevar-se algú la faena de damunt o escapar-se d’alguna atra cosa excusant-se o posant impediments o parapeus; la locució recorda a les aus que han caigut en la parança de l’espart enviscat i s’escapen llevant-se’l de les ales.
Llevar-se una arruga, loc. Esplayar-se, expansionar-se plaenterament, divertir-se.
Llevar-se una rua de la cara, loc. Divertir-se una volta al cap de les mil.
Lliga el macho, que ve gent d’Elig, loc. Se diu en Guardamar indicant que els elchans no són de fiar.
Lligar a dos caps la botifarra, loc. Manejar dos qüestions o proyectes al mateix temps.
Lligar caps, loc. Aplegar a conclusions relacionant uns fets en uns atres.
Llit d’espines, fig. Situació molt desagradable.
Llit de roses, fig. Situació molt plaentera.
Lo mateix és barret blanc que blanc barret, loc. Igual és una cosa que una atra
Lo que va davant, va davant, loc. Lo que ya s’ha fet, menjat, begut… ningú nos ho pot llevar.

M
Mala cabra, se diu d’un chiquet malcregut.
Mala fel, mala intenció, rencor.
Manco o menys que una figa, no voler o no considerar gens a una persona o cosa: El considera manco que una figa.
Màrfega de puces o pucera, persona grossa i pereosa.
Mariner d’aigua dolça o de terra, coloq. i despect. Home homosexual.
Matar de fam, fer passar ad algú molta fam.
Matar dos pardals d’un tir, loc. Obtindre dos resultats en una única acció.
Matar el cuc de l’orella, cridar a l’orella d’algú o ensordir-lo en un soroll molt fort.
Me l’aventa i no me la constipa, loc. vulg. Indica total indiferència i despreci: Eixe mec i lo que diga o faça me l’aventa i no me la constipa
Mel!, exclamació per a dir que una cosa és molt bona o està molt bona.
Melic grillat, malnom que els pobles veïns donen als habitants de Moixent.
Menja i rosega, loc. Indica que u no s’ha de preocupar de res o del tema en qüestió i que ha de callar i anar a la seua.
Menja més que una revolta de riu, loc. Menja molt.
Menjar a dos queixos o a mòs redó, loc. Menjar en voracitat.
Menjar bovina, loc. Estar embovat.
Menjar com un llop, loc. Menjar molt.
Menjar com un pardalet, loc. Menjar poc.
Menjar com un porc, loc. Menjar en excés o sense modals.
Menjar de calent, loc. Menjar coses cuinades i no menjar qualsevol cosa.
Menjar de valent, loc. Menjar molt.
Menjar en els ulls ad algú o alguna cosa, loc. Mirar en ànsia, desig, cobea.
Menjar en els ulls, loc. Voler menjar-se alguna cosa pel seu aspecte.
Menjar manco que un pardalet, loc. Menjar molt poc.
Menjar manco que un titit, loc. Menjar molt poc.
Menjar més que la cangrena, loc. Menjar molt.
Menjar més que la cuca en un alfals, loc. Menjar molt.
Menjar més que una revolta de riu, loc. Menjar molt.
Menjar olla de cabró, loc. Viure a costa d’una atra persona barat a servicis deshonests.
Menjar pels ulls, loc. Despertar-se l’apetit quan el menjar té un bon aspecte extern, pensant que es menjarà més de lo que en realitat se pot.
Menjar penques en sucre, loc. Ser de casa rica.
Menjar u més que el cuc solitari, loc. Menjar molt.
Menjar-se a algú pels garrons, per un garró o per un costat, loc. Causar-li gran despesa o apoderar-se d’algú.
Menjar-se a besos, loc. Donar molts besos.
Menjar-se a Crist o un Sant Crist pels peus, loc. Menjar molt.
Menjar-se el pa d’algú o en alguna casa, loc. Ser familiar o estar mantengut per algú.
Menjar-se el pa dels jóvens, loc. Viure un vell mantengut per algú, sense treballar, a les costelles d’un atre
Menjar-se els ferros de la presó, loc. Menjar-s’ho tot.
Menjar-se en els ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa de manera fixa, mostrant desig o interés.
Menjar-se la merda ad algú, loc. Estar o viure en una casa o entorn molt brut: Si yo no netejara esta casa tots los dies, se vos menjaria la merda
Menjar-se les ferradures d’un cavall, loc. Menjar-s’ho tot.
Menjar-se part i la dels atres, loc. Menjar-s’ho tot.
Menjar-se una cosa o ad algú pels garrons, loc. Se diu quan u té molta fam o quan algú pot apoderar-se d’un atre sobradament: Tinc tanta fam que em menjaria un bou pels garrons. L’atre equit està molt ben entrenat i se vos va a menjar pels garrons.
Menjar-se uns als atres, loc. Barallar-se.
Menjar-se’l a u les ganes de no fer res, loc. Ser un gos malfaener.
Mentir més que la gasseta, loc. Mentir molt.
Merda de lloca pudenta, exclamació davant d’una adversitat.
¡Merda!, exclamació davant d’una adversitat.
Meréixer una albarda, loc. Ser molt ignorant
Més a soles que un junc, loc. Completament a soles: Se n’anaren tots i es quedà més a soles que un junc.
Més calent o coent que un all, loc. coloq. Estar molt dolgut.
Més clar que l’aigua d’escurar, loc. Que no és tan clar com pareix, si no tot lo contrari, difícil d’entendre.
Més coses que la mar trau a les arenes, loc. Moltes coses.
Més moll que una figa, loc. Massa delicat, sense ànim o energies de fer res.
Més negre que la fosca, que un perol o que el carbó, loc. Molt negre o fosc.
Més net que Sant Paulí, loc. local. Sense diners.
Més pagat que un gat en un lleu, loc. Molt pagat o content.
Més pronte que canta un gall, loc. Molt ràpidament.
Més sério que un cocot, loc. Molt sério.
Més vert que un colombro, loc. Molt vert.
Més vert que un gínjol, loc. Molt vert. Se diu de fruites i hortalices que encara no estan madures.
Mesureta plena, i caramullet, loc. Més de la mesura normal.
Mijos conills, els que són encara tendres.
Mira tu si el diable té cara de porc!, exclamació d’estranyea en la qual se protesta d’una cosa mal feta.
Mirar o estar en el plat i en les tallades, loc. Prestar atenció a dos coses o a dos aspectes diferents al mateix temps.
Mirar-se el melic, loc. No vore més allà, no tindre visió del món o de futur.
Monyo de pataca o pataqueta, el que es fa en un huit central i trenes que el circumden.
Morir com un gos, loc. Morir a soles o de mala manera.
Morir-se de fam, morir per falta d’aliments o patir fam extrema per la falta d’aliments necessaris per a viure.
Morir-se o anar-se’n en la creu dels albats, loc. Se diu dels chiquets que moren albats i se’ls amortalla de blanc, en ataüt i creu blanca també.
Mort de fam, persona que li falten les coses necessàries per a viure. També equival a famolenc.
Mostrar o ensenyar les dents, loc. En alguns
Moure un cantalar, loc. Provocar o donar a conéixer un escàndal.
Mudar el joc, canviar d’estratègia, de tàctica, de procediment.
Mudat com un margalló, loc. Anar molt ben vestit.

N
N’hi ha per a contar-li-ho al pare retor!, loc. Se diu davant d’una cosa gran o increible.
Nàixer en camiseta, loc. Nàixer en serró o en la bossa formada per membranes que volten el feto. Se creu que les persones que naixen en camiseta o serró tenen sòrt en la vida i poden curar de gràcia o ser sanadors.
Necessitar una cosa com el pa que es menja, loc. Tindre necessitat imperiosa d’una cosa
Necessitar una cosa com el pa que es menja, loc. Tindre necessitat imperiosa d’una cosa.
Ni grat ni gràcies, ant. loc. No ho agraïxc gens ni miqueta.
Ni un pèl, gens ni miqueta.
Ni un punt ni una hora, ant. loc. Mai, en cap de moment
Nineta de l’ull, la pupila
No aguantar puces de ningú, loc. No tolerar burles ni ofenses de ningú.
No alçar ni pols ni remolí, loc. Fer una cosa en tota discreció, sense escandalisar, o passar un fet desapercebut, sense pena ni glòria.
No aplegar a calfar la cadira, loc. Fer una visita curta, estar en un lloc poc de temps.
No aplegar a l’altar o a rams de beneir, loc. No conseguir que una cosa acabe be.
No aplegar-li a u a la sola de la sabata, loc. Ser molt inferior en algun aspecte.
No arribar a terme, loc. No aplegar o arribar a fer-se una cosa.
No arribar la sanc al riu, loc. Indica que les conseqüències d’un fet no seran massa greus o que el desenllaç no serà dramàtic.
No baixar-se’n del burro, loc. coloq. No voler canviar d’opinió, obstinar-se en una cosa.
No cabre dins del cap o en el cap, loc. No ser comprensible, de difícil explicació.
No cabre el cor en el pit, ser tot cor, ser tot bondat.
No cabre en la pell, loc. Estar molt satisfet
No cabre en sí mateix, loc. Estar en un punt en que és difícil no dir coses o idees que no tenen perque dir-se.
No cabre ni una agulla, loc. Estar un lloc ple, generalment de gent: En el teatre no cabia ni una agulla de lo ple que estava. //
No cabre una cosa dins del cap, loc. Se diu d’una cosa que no es pot comprendre.
No calfar la cadira de ningú, loc. No visitar a ningú. No assentar-se en una casa.
No cauràs en el plat, se diu donant permís ad algú per a que entre en el menjador mentres s’està menjant.
No chistar ni mistar, loc. No dir res, no dir ni chut ni carabassut.
No creix cap riu en aigua clara, loc. Indica que totes les coses extraordinàries o violentes tenen un orige fosc.
No deixar ad algú a sol ni a ombra, loc. No apartar-se mai d’algú, anar sempre en eixa persona.
No deixar capa ni mantell, loc. ant. Furtar-ho tot.
No deixar o no quedar ni pollegó, loc. No deixar o quedar res o ningú en absolut.
No demanar pa o no menjar pa, loc. No ser costós, no costar diners, no produir despeses.
No dir “esta boca és meua”, loc. No parlar o intervindre en una conversació.
No dir a u ni gos que fas ahí, loc. No dir-li res, no fer gens de cas ad algú.
No dir ni chut ni carabassut, loc. No dir res, no parlar.
No dir ni mut, loc. No dir res, no parlar.
No dir ni pruna, loc. No dir res, no parlar.
No en vullc…, ¡mijarmut a coromull!, loc. Se diu quan algú aparenta no voler una cosa i en realitat la desija molt.
No entrar de dents cap a dins, loc. Desagradar, repugnar.
No fer gens de gràcia o fer molt poca gràcia o no trobar la gràcia a una cosa, loc. Resultar desagradable, molest o del mal gust.
No fer més que menjar i beure, loc. Treballar molt poquet.
No fotam!, loc. Expressió que manifesta un avís davant una hipotètica molèstia, engany, perill, erro, etc. // Molestar, importunar: No paren de fotre fent soroll per la nit.
No guanyar-se el pa que es menja, loc. No tindre molts ingressos, no treballar prou per a guanyar-se u la vida.
No haver cames, loc. No apoderar-se d’una situació o davant d’una urgència.
No haver eixit mai del fum de l’olla, loc. No haver eixit de sa casa o del seu poble, no haver viajat
No haver pa partit, loc. No haver motiu de discòrdia, existir unanimitat en un acort.
No haver rua en una cosa, loc. No haver problema, inconvenients o complicacions.
No haver trencat mai un plat, loc. Ser inocent o ser bona persona.
No haver vist mai culs en finestra, loc. Sorprendre’s per coses habituals, esglayarr-se per tot.
No li’n cap més, loc. Se diu davant d’una cosa perfecta que dificilment pot ser millor.
No llevar els ulls de damunt, loc. No parar de mirar ad alguna persona o cosa, vigilar-la en tot moment.
No menjar ni deixar menjar, loc. No aprofitar ni deixar aprofitar a uns atres alguna cosa.
No menjar per no cagar, loc. Ser molt avar o gorromí.
No menjar-se el pa debades, loc. No viure a costa d’una atra persona, guanyar-se u la vida.
No mirar, o guardar, dret ni envés, loc. ant. No tindre cap de mirament ni respecte.
No moure pols ni remolí, loc. Actuar pacíficament, silenciosament, sense fer soroll ni crear problemes.
No papar-ne una, loc. No entendre ni una paraula.
No parar en torreta, loc. No estar mai quet, anar sempre d’un lloc a un atre.
No parar-se en borumballa. Ir al grano.
No pegar-ne cap en terrer, loc. No encertar en res.
No pintar res o no pintar fava, loc. No importar una persona, no tindre capacitat de decisió, no representar a ningú ni poder opinar, no tindre pes.
No plourà d’eixa tronada, loc. Se diu per a expressar serenitat o calma respecte al desenllaç d’una cosa que pareix arriscada o perillosa
No poder dir ni fava, loc. Estar desautorisat a parlar o cohibit per algú.
No poder eixir al carrer, loc. Tindre dificultats per estar buscat, perseguit, mal vist…
No saber a on ficar-se, loc. No saber a on amagar-se.
No saber a on penja u el cresol, loc. No saber a on para o a on està algú: Fa temps que no veig a Quelo ni sé a on penja el cresol.
No saber algú lo que es diu, loc. No raonar be, no tindre trellat: Eixe no té be el cap, no sap lo que es diu.
No saber fregir un ou, loc. Tindre poca destrea en la cuina; no saber cuinar.
No saber lo que és pa de dolor, loc. No saber lo que és patir de veritat.
No saber més que una cançó o no saber una atra cançó, loc. Se diu quan se repetix d’una mateixa cosa per falta de noves aportacions.
No saber ni la do, loc. Mús. No saber ni lo més fonamental del solfeig.
No saber ni un mòs d’una cosa, loc. No saber res d’eixa cosa.
No saber quants dits té la mà, o no saber fer la o en un canut, loc. Ser molt ignorant, no tindre estudis o cultura.
No ser de fusta, loc. Tindre sentiments, ser sensible.
No tindre cap ni centener, loc. No poder desfer un embolic o superar les dificultats.
No tindre cap ni peus, loc. No tindre sentit una cosa.
No tindre casa ni fogaça, loc. No tindre casa ni res.
No tindre cor, loc. Ser insensible, no tindre sentiments.
No tindre dos diners per a fer cantar a un cego, loc. Ser molt pobre, no tindre diners.
No tindre més que el sol que pega a la cara, loc. Ser molt pobre, no tindre res.
No tindre ni per a una dent, loc. Tindre poc per a menjar
No tindre ningun cul que arrapar, loc. Estar ociós, desficiós, estar desocupat.
No tindre pèls en la llengua, loc. Parlar clar, no tindre temor en dir les coses com són.
No tindre per a menjar, loc. Patir pobrea, no tindre lo més bàsic per a viure
No tindre suc ni muc. Que significa sense substància, dessubstanciat, de poc de valor.
No tindre temps ni d’anar a pixar, loc. Tindre molt faena, estar molt ocupat.
No tindre un pèl de fava, lleig, agraït… loc. No tindre ni lo més mínim d’una d’eixes qualitats o característiques.
No tindre una aguileta, no tindre diners. Vulgarment se diu aileta.
No tocar els peus en terra, loc. Estar en l’inòpia, no ser conscient de la realitat.
No tocar ad algú pèl en tafarra, loc. Tindre por per algun perill.
No traure la coa d’un forat, loc. No trobar la manera de solucionar un problema.
No traure res a carregador, loc. No conseguir ningun resultat profitós
No valdre un comí, loc. No tindre valor, no valdre res.
No valdre un gra de mill, no tindre cap valor.
No valdre un sisó, loc. No valdre res, ser molt roïn o inservible.
No voler saber res d’algú o d’alguna cosa, loc. No voler tracte en algú o no voler intervindre en una cosa.
No voler vore a u ni pintat en un cacherulo, loc. No voler vore a u ni de llunt.
Nos sentiran els sorts, loc. Indica que anem a parlar o parlem molt fort.
!Nyas coca!, loc. Expressió que equival a tin, pren, ací tens. També es diu davant d’una cosa que sorprén.

O
Obrir boca, loc. Prendre un aperitiu o entrant que desperta l’apetit.
Obrir el cor ad algú, loc. Manifestar-li els més íntims sentiments.
Obrir-se camí, loc. Anar superant dificultats i impediments per a conseguir un objectiu.
Oir o oure d’orella sorda, loc. ant. Fer orella sorda, desentendre’s, no fer cas.
Oli en un cresol!, loc. Se diu quan una cosa ha produït l’efecte desijat
Omplir-se la boca parlant d’algú, loc. Parlar massa be d’una persona o cosa.
Orinar fòra del porró, loc. coloq. Eixir-se’n de la qüestió o del propòsit, extrallimitar-se, abusar algú de la seua autoritat.

P
Pagar els plats trencats, loc. Sofrir injustament les conseqüències de les malendreces d’un atre.
Pagar farda, loc. Acció de fer un sacrifici personal per a obtindre alguna cosa.
Pancha per avall, loc. Estar gitat o tombat boca per avall.
Parar el llit o fer la girada del llit, fer-lo, preparar-lo per a dormir.
Parar-se en una mosca o en cametes de mosca, loc. Preocupar-se per detalls sense importància.
Parar-se-li a u el bocí, loc. Parar-se-li a u el mòs o el menjar en la gola de manera que produïx ofegament.
Parar-se-li ad algú una cosa en el barandat, loc. Anar-se-li’n ad algú el menjar pel vedat, entrar-li el menjar en la laringe.
Pareix que mira l’arròs, i mira les tallades, loc. Se diu de la persona que fa vore que vol una cosa quan ne vol una atra més important.
Paréixer cul i bufa, loc. Tindre molt de geni, ser molt irritable
Paréixer el diable dels Socors, loc. Anar vestit de manera exagerada i ridícula.
Paréixer el ferrer d’Ibi, que ferrant ferrant, pergué l’ofici, loc. No fer res, no progressar.
Paréixer l’haqueta dels volantins, loc. local. Se diu d’una dòna que vist de manera cridanera i sense gust.
Paréixer la caragolada de Chimo, loc. Se diu quan un dinar o sopar que es suponia abundant resulta tot lo contrari.
Paréixer un ou sense sal, loc. Ser fava o curt d’enteniment.
Paréixer un pelut de caixeta, loc. local. Tindre un aspecte estrafalari o dur els cabells escarotats. També es diu de les prostitutes.
Parla que no l’ou el coll de la camisa, loc. Se diu de la persona que parla en veu tan baixa que costa escoltar-lo en claritat.
Parlar a l’orella oa cau d’orella, parlar acostant els llavis a l’orella; fer una escolteta.
Parlar ad algú el cul i tot, loc. Parlar molt, ser molt charrador, contar-ho tot, inclús les coses més íntimes.
Parlar boca a boca, loc. Parlar cara a cara, de fit a fit, directament.
Parlar en els ulls, loc. Donar a entendre en una mirada lo que es vol dir.
Parlar pels colzes, parlar molt.
Partir, trencar o travessar el cor, loc. Commoure, donar molta llàstima o pena
Partir-se, rebentar-se, cloixir-se, pixar-se o morir-se de riure, loc. Riure’s en excés.
Passar corsia, revisar tot lo que passa per a malparlar i chafardejar.
Passar l’agulla, enfilar l’agulla, passar el fil pel cos, ull o forat de l’agulla.
Passar lo sisó, loc. ant. Casar-se.
Passar per carrer que no trau cap, loc. Se diu quan se posa algú en circumstàncies difícils de superar.
Passar per l’aro, loc. Sometre’s o acceptar unes órdens o condicions impostes per algú, vullgues o no.
Passar o tindre més fret que Carracuca, loc. Passar o tindre molt de fret.
Passar una cosa pel cap, loc. Imaginar una cosa, pensar una cosa.
Passar-se algú per baix cama, loc. No fer-li cas o dominar-lo.
Passar-se una cosa pels collons, loc. No fer cas d’una cosa, passar-se-la per baix cama.
Passar-se-li a u la saó, loc. Passar-se-li el temps de procrear, de ser fèrtil i poder tindre fills i per extensió passar-se-li el temps de poder fer alguna cosa.
Patir fam, no tindre els aliments necessaris.
Patir més fam que Garrufo, que Garró,loc. Tindre o passar molta fam.
Patir més fam que un gos nugat a un carro… loc. Tindre o passar molta fam.
Patir més fam que un lladre, loc. Tindre o passar molta fam.
Pau octaviana, pau total i absoluta, gran quietut. Se diu aixina per alusió a la pau regnant en l’Imperi Romà en el temps que naixqué Jesucrist, quan imperava Octavi August
Pegar als ulls, loc. Presentar-se de sobte a la vista.
Pegar bastonada de cego, loc. Dir o fer una cosa sense estar segur d’ella.
Pegar el cor un bot, loc. Fer un glatit agitat per haver rebut una impressió forta.
Pegar el sol, aplegar els rajos del sol.
Pegar-li a u un bolet, Fet inesperat que decepciona. //loc. Enganyar a algú o decepcionar-lo.
Pèl per pèl, loc. En tot detall, minuciosament.
Pell de gallina, loc. Aborronament que es produïx en la pell com a conseqüència del fret, la por o algun atre estat d’ànim o emoció.
Pena negra, gran pena.
Pensant senyar-se, traure’s els ulls, loc. No conseguir cap de fruit o benefici quan inicialment se preveïa un bon resultat.
Pensar-se tindre un gat per la coa, loc. Creure estar en posició ventajosa o creure haver realisat una gran proea.
Per allà a on passa es deixa la caguerada, loc. Se diu de la persona desordenada que va deixant coses per totes bandes.
Per un nap no es deixa de cuinar l’olla, loc. Per una persona o una cosa no es deixa de fer una cosa en la que intervenen més persones o coses.
Per una orella entra i per l’atra ix, se diu referint-se ad algú que no para atenció a lo que se li diu.
Perdre la chaveta, loc. Perdre el cap o el trellat.
Perot vols córrer, loc. Expressa el menyspreu o l’indiferència d’algú cap a la persona que parla.
Pesar-li a u el cul, loc. Estar u massa gros o pesar molt i no poder córrer o moure’s en agilitat: Al camió li pesa el cul en les costeres.
Picar la mosca, loc. Delatar.
Picar sola, loc. Eixir corrent, anar-se’n.
Pinta-ho en un cacherulo, loc. Se diu quan una cosa es dona per perduda.
Pixar aigua beneïda, loc. Ser molt beat.
Pixar alt opixar alt i fer clotet, loc. Tindre moltes aspiracions o pretensions.
Pixar fòra del rogle, loc. Parlar quan no toca o de forma errada.
Pixar la polleguera a una chica, loc. Eixir-li un pretenent que va a festejar-la i parlar en ella a la porta de sa casa.
Pixar pel mateix forat, loc. Se diu de dos persones o més que tenen moltes coses en comú, que en algun aspecte són iguals o pensen igual.
Pixarà Rita, loc. Indica que va a ploure pero a soles quatre gotes.
Pixar-se de riure, loc. Riure’s molt i en ganes.
Plorar a llàgrima viva, o com un chiquet, o com una Magdalena o com un desconsolat, plorar abundantment.
Plorar sanc o plorar gotes de sanc, loc. Plorar amargament per una gran pena.
Plorar sense llàgrimes, loc. Plorar falsament.
Plorar-li ad algú, loc. Contar penes ad algú volent fer llàstima per a conseguir alguna cosa.
Ploure a ramalades, o a borbotons, o a cànters, loc. Ploure intensament.
Ploure sobre banyat, loc. Succeir una desgràcia o qualsevol fet al poc de temps d’haver succeït un atre del mateix signe.
Poll apegadiç o apegalós, se diu de la persona que resulta pesada, encoriosa, inoportuna… també es diu llémena ad esta classe de persones.
Poll reviscolat, se diu de la persona que era pobra i s’ha fet rica, tornant-se orgullosa i arrogant.
Pondre’s el sol en joca, loc. Se diu quan el sol se pon per un horisó ple de núvols.
Pont del cul, espai entre els genitals i el furó. En anatomia rep el nom de perineu.
Portar entre ulls o sobre l’ull, loc. Estar en situació d’alerta o vigilància sobre alguna persona o algun assunt.
Portar o dur algú a les costelles o damunt de les costelles, loc. Pagar les despeses del seu sustent, mantindre’l.
Posar ad algú el cap com un tabal, o com un tambor o com una tarumba, loc. Molestar a algú per contar-li moltes coses avorrides
Posar els braços en anses, posar les mans en la cintura.
Posar els dits en la boca d’algú, loc. Provocar ad algú per a que parle o conte una cosa.
Posar l’argolla al coll, loc. fig. Ofegar, agobiar, arruïnar.
Posar les mans fins als colzes en una cosa, loc. Tocar-ho en les mans, tenint aixina un coneiximent cert
Posar negre sobre blanc, loc. Imprimir. Escruire una cosa i publicar-la.
Posar pels núvols, loc. Elogiar d’una manera excessiva.
Posar o fer a algú un cap com un tabal, loc. Marejar a algú parlant molt o fent molt de soroll.
Posar o tirar llenya al fòc o ficar fòc, loc. Fer més gran les diferències i crear crispació o agitació entre persones
Posaria les mans al fòc i no em cremaria, loc. Se diu quan se té plena seguritat de lo que es diu, se fa o es pensa.
Posar-li o penjar-li a u el peu al cavall, loc. Pujar-se-li a la gepa, prendre’s moltes confiances i perdre-li el respecte ad algú.
Posar-se a les tres pedretes, loc. Enrabiar, encolerisar.
Posar-se als núvols, loc. Enfurir-se molt, exaltar-se, especialment de ràbia.
Posar-se la caixa al cap o damunt, loc. Enjoyar-se en totes les joyes que u té o adornar-se en excés.
Predre els comins ad algú, prendre’l de mal ull.
Prendre a canya, loc. Comprar fiat, pagant més avant.
Prendre el sol, expondre’s al rajos del sol
Prendre els comins ad algú, agarrar-li mania.
Prendre espill, loc. ant. Prendre eixemple.
Prendre una cosa pel seu conte, loc. Encarregar-se’n.
Prendre o agarrar el cel en les dents, loc. Enfadar-se o enujar-se molt, bramar d’indignació.
Prendre o tindre a qualsevol en comís, loc. Tindre-li mania.
Prim com un tel de ceba, loc. Molt prim.
Primer ha de passar molta aigua pel riu, loc. Indica que abans que passe una cosa ha de passar molt de temps o han de passar moltes atres coses.
Pudir a bolquers, loc. Ser molt jove, molt tendre..
Pudir a sèt carrers, loc. Fer molta pudor.
Pujar a cavall ad algú, loc. Abusar d’ell, despreciar-lo
Pujar al cap, loc. Atarantar, pertorbar els vapors forts de les begudes alcohòliques, del tabac, etc.; per ext., fig. Pertorbar la raó una causa anímica, com l’ira, l’orgull…
Pujar les sancs al cap, loc. Tindre un accés d’ira.
Pujar-se’n a la figuereta, loc. Alterar-se, irritar-se, posar-se histèric.

Q
Quan no són ous són colomins, loc. Se diu quan sempre hi ha un problema o atre, També quan una cosa es repetix cada certtemps.
Qué collons ni qué comanda!, loc. vulg. Qué punyetes.
Que rosegue galeta, loc. Que es fota.
Queda un cul de vi en el got. Part d’una substància o objecte quan s’ha consumit casi en la seua totalitat.
Quedar com un porc, loc. Fer un paper desairat, ridícul.
Quedar tot en fum de boja o de boges, loc. Se diu quan esperem una cosa o volem fer-la i finalment no succeïx o no es fa.
Quedar o estar al cabal o a cabal, ant. Tindre cobrat o pagat un deute.
Quedar-se en el monyo fet, loc. Estar preparat per a una cosa i no realisar-se.
Quedar-se en les barres assentades, loc. Quedar-se sense diners, sense alguna cosa o sense res.
Quedar-se més ample que llarc, loc. Quedar-se tan tranquil davant d’una adversitat o problema.
Quedar-se sense pa ni coca, loc. Quedar-se sense una cosa ni l’atra, quedar-se sense res.
Qui és desgraciat en els collons entropeça, loc. Qui té mala sòrt tot li ix malament.
Quí posarà el cascavell al gat?, loc. Se diu d’una actuació complicada o perillosa que segurament ningú voldrà realisar
Quín albat hauràs fet per ahí, loc. Se li diu a una persona que ha pogut fer alguna chicada.
Quin cabró vol palladeta?, loc. Se diu quan se vol donar a entendre que a u no li agrada que li diguen els seus defectes.
Quin desastre de botigueta, loc. Se diu davant d’un gran desorde de coses.

R
Rialles de marit, loc. Alegria que dura poc
Riu en aigua clara, loc. Indica que totes les coses extraordinàries o violentes tenen un orige fosc.
Riure’s del sol de migdia, loc. No importar-li a u res o no preocupar-se per res, no tindre preocupacions ni problemes: Li ha tocat la loteria i ara es riu del sol de migdia.
Rodar ad algú l’albarda, loc. Cansar-se d’una cosa.
Rodar com un sisó fals, loc. Anar d’ací cap allà.
Roig com un tito, loc. En la cara molt roja.
Roig com una tomata o més roig que una tomata, loc. Se diu d’algú o alguna cosa que està molt roig.
Rosega galeta que pa no hi ha, loc. Conforma’t en lo que hi ha encara que no siga molt.
Rovell d’ou, La part central o millor d’una cosa

S
Sabata o sabateta de son peu, loc. Donar-li lo que es mereix pel seu comportament o trobar a qui li plante cara o s’oponga ad ell.
Saber a on s’ajoca el diable, loc. Saber moltes coses que els atres no saben.
Saber a on s’ajoca el dimoni o les gallines, loc. Saber molt.
Saber com es tira la canya, loc. Saber sobre un tema, assunt o conéixer en qué consistix un engany o treta.
Saber espolsar-se les mosques, loc. Saber eixir airós d’una situació, dificultat o problema.
Saber i no ser gat, loc. S’aplica a qui presumix de saber molt sense ser aixina.
Saber més que l’oli de tenda, loc. Saber molt, ser molt sabut, generalment per experiència acumulada.
Saber per a on va l’aigua, loc. Saber o estar informat sobre un tema, qüestió o situació: No patixques que yo ya sé per a on va l’aigua i sabré qué he de fer.
Saber una cosa per la punta dels dits, loc. Saber-la molt be o de memòria.
Saltar fòra del cavat, loc. ant. Eixir-se’n d’un tema, assunt o qüestió.
Saltar-li a u la raó pel cap, loc. Ser evident que u té tota la raó.
Salut i força al canut, loc. Se diu brindant i significa salut i diners, ya que el canut és la bossa dels diners, si be es sol malinterpretar com salut i potència sexual.
Se menjaria a Ifach i Mongó, loc. Se diu de qui és molt menjador, malgastador, etc.
Semblar-se en el pixar, loc. No semblar-se físicament gens dos o més persones.
Sense cera en les orelles, loc. Estar sense poder recuperar-se d’una situació negativa, be siga física, moral o econòmica: Ha passat un huracà destructor i estan sense cera en les orelles.
Sense més sal ni més oli, loc. Sense motiu.
Sense suc ni bruc i que significa sense substància, dessubstanciat, de poc de valor.
Sense tocar vores, loc. De colp, sense mastegar, àvidament, com si no fora res: S’engul les olives sense pinyol sense tocar vores
Sentir una cosa com qui sent ploure, o com si plogueren chufes, loc. No fer cas algú de lo que li diuen, no escoltar, actuar com si no passara res.
Ser (esvarós) com una anguila, ser difícil d’agarrar o subjectar.
Ser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent, loc. Tindre habilitat o agilitat.
Ser carn i ungla, loc. Tindre una gran amistat, estar molt compenetrats.
Ser com el sort de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no, loc. Fer-se el sort per conveniència.
Ser cosa fina, loc. Ser molt bo, de molt bona calitat: Este brodat és cosa fina fet per mans expertes.
Ser de bona fusta, loc. Estar fort i sà.
Ser de cap, ant. Tindre influència i domini sobre els demés.
Ser de capeta boleta, loc. Ser de por, ser lo màxim…
Ser de clavada i panchó, loc. Estar fet sense mirament o sense conte.
Ser de cor estret, loc. Ser agarrat, ronyós.
Ser de crisma, Ser de bona qualitat.
Ser de l’any dèneu, loc. Ser molt inocent o fava
Ser de la botiga del Poal, loc. Se diu d’un objecte o producte que és de mala calitat o de procedència dubtosa.
Ser de la caçola, loc. Ser de la corda, del grup d’amistats.
Ser de mala ascla, loc. Tindre males idees o intencions.
Ser de pa i porta, loc. dialect. Ser una persona fluixa.
Ser de pa i raïm o ser de pa i meló, loc. Ser senzill, de poca importància.
ser de pala i foguejar, loc. Ser una persona en la que s’ha d’anar en molt de conte i precaució pel seu mal geni o clim.
Ser de pasta de congret, loc. Ser una persona molt blana, fluixa, sense espenta o força.
Ser de soca i arrel, loc. Ser autèntic i genuí.
Ser de vora camí o fruita de vora camí, loc. Ser molt roïn.
Ser dur d’orella, tindre l’oït poc sensible.
Ser el nostre pa de cada dia, loc. Ser una cosa corrent, habitual.
Ser faves contades, loc. Ser una cosa que es segura, infalible.
Ser fill de la polla rossa i del gall favat, loc. Tindre molta sòrt en la vida, viure regaladament, no tindre preocupacions, etc.
Ser fill de la polla rossa,loc. Tindre molta sòrt en la vida, viure regaladament, no tindre preocupacions, etc.
Ser fluix de pestell, tindre propensió a orinar.
Ser joc forçat, ant. Imminent, inevitable.
Ser l’aleta del cor d’algú, loc. Ser la persona preferida i mimada d’algú.
Ser l’últim pet de l’orgue, loc. Ser l’últim en importància.
Ser llarc d’ungles o tindre les ungles llargues, loc. Ser lladre, procliu a furtar.
Ser més agre que la fel, loc. Ser molt amarc, ser una persona intractable.
Ser més animal que un carro bolcat, loc. Ser un béstia, ser un gran ignorant.
Ser més aspre que un codony, loc. Se diu de les persones poc afables i de tracte difícil o poc agradable.
Ser més bort que l’herba que no fa llavor loc. Ser molt bort o mala persona.
Ser més borts que la matapuça, loc. Ser molt bort o mala persona.
Ser més cabut que els de l’orella llarga, loc. Ser molt cabut
Ser més cabut que un astellador, loc. Ser molt cabut.
Ser més cabut que una mula andorrana, que es nega a aixar arrere loc. Ser molt cabut.
Ser més descarat que el cul d’una mona, loc. Ser molt descarat.
Ser més fi que el coral, loc. Ser afeminat. // Se diu de les dònes o femelles que copulen molt. // Prim.
Ser més fi que l’Escot, ser molt sagaç, despert. // Que destaca en el seu treball i ho fa molt be: És un fuster fi. // Afeminat.
Ser més gos que un part, ser molt pereós.
Ser més lladre que el Gatet d’Otos, loc. Ser molt lladre
Ser més lladre que Capa,loc. Ser molt lladre.
Ser més lladre que Tallacordes o que Jaume el Barbut, loc. Ser molt lladre.
Ser més llarc que un dia sense pa, loc. Ser una cosa de molta duració.
Ser més mal que el dragó d’El Puig, loc. Ser molt roïn.
Ser més pesat o apegalós que les mosques, loc. Ser molt pesat o apegalós.
Ser més vell que cagar aponat, loc. Ser molt vell o antic.
Ser més vell que el pixar en terra o que el pixar ajopit, loc. Ser alguna cosa molt antiga.
Ser molt gola, loc. Ser egoiste, voler lluir-se u a soles, no compartir.
Ser molts gats per a la llebre, loc. Desijar o intentar moltes persones una mateixa cosa.
Ser pa i mel, loc. Estar un menjar boníssim, ser una cosa excelent.
Ser tot cor, loc. Ser molt bona persona o ser apassionat.
Ser tot polls, loc. Haver molta misèria, pobrea i brutea.
Ser un ase de càrrega, se diu de la persona que treballa molt.
Ser un cabaç de gats, loc. Haver un embolic o guirigall entre persones que parlen i criden i no s’enteren.
Ser un cul de mal assiento, loc. Estar sempre en moviment, ser molt nerviós, no parar mai en un lloc
Ser un lloc una casa de putes sense ama, haver en un lloc desorde i desorganisació per falta d’una direcció o govern.
Ser un sol, loc. Ser extraordinari
Ser un troncho de col o ser un tros de col, loc. Ser fava, mec o panoli.
Ser un tros de pa o ser de pa beneït, loc. Ser molt bona persona.
Ser una caixa tancada, loc. Ser reservat.
Ser una cosa de pèls, loc. Ser una cosa gran perill.
Ser una cosa fum de canyot, loc. Ser una cosa insubstancial, sense importància o transcendència, encara que ho parega en aparència.
Ser una gata moixa, loc. Mostrar-se una dòna inocent en aparència, pero no ser-ho de veritat.
Ser o paréixer un bodoc, loc. Estar mal fet o paréixer fava.
Si li sap mal que li arranquen un quixal, loc. Vol dir que no importa si ad algú li sap mal una cosa o no
Si no cura, no fa mal, loc. Referit irònicament a un remei de dubtosa eficàcia
Si plou la deixarem caure, loc. Indica conformisme en lo que vinga.
Si tens collons… loc. Si tens valor, si t’atrevixes: Si tens collons vine ací i dis-m’ho a la cara.
Sol i ombra, ombra no completa en parts a on pega el sol.
Soltar o afluixar la mosca, loc. coloq. Pagar. // No sentir-se una mosca, loc. Haver un silenci total.
Sopar d’entrepà, de pa i porta, de rua, de germanor, de cabacet, de faixa, faixat, de cantell, de pa en puny…, sopar informal entre amics, festers… en el que cada u du el seu entrepà o cantell.
Sort com una rella o com un tap, loc. Molt sort.
Suar les dents, loc. Fingir que s’està molt cansat per haver treballat molt sense haver-ho fet realment.

T
Tallar caps, loc. Eliminar a aquelles coses o persones que molesten.
Tancar l’aixeta, loc. No seguir donant diners, deixar de donar diners.
Tancar-se en barra, loc. Obstinar-se, encabotar-se en una cosa sense voler canviar d’opinió.
Tants caps, tants barrets, loc. Expressió que indica que tots han de treballar o pagar lo mateix o que hi ha una cosa per a cada u.
Te van a tocar a albat, loc. Se li diu a la persona que és molt ignorant o inocent, tant que, quan muiga, li podrien tocar a albat com si fora un chiquet o inocent.
Te vull més que a un bon cagar, loc. coloq. Te vullc molt.
Terra que no s’alce, loc. local. Se diu quan s’acorda una cosa volent dir tracte fet, d’acort, aixina siga.
Tinc tanta fam que vaig a menjar fins que em caiga el pont del cul.
Tindre algú entre ulls, loc. Tindre-li enemistat, odi, maldat.
Tindre arrancada de cavall i parada de somera, loc. Escomençar alguna cosa en molta força i deixar-la ràpidament.
Tindre barra algú, loc. Tindre valor o cara dura, en sentit recriminatori.
Tindre bon cor, loc. Ser bona persona.
Tindre bona barra, loc. Ser molt menjador.
Tindre bona orella, tindre l’oït fi.
Tindre bones anelles o agarrar-se a bones anelles, loc. Tindre protectors poderosos.
Tindre bones cames, loc. Quan u camina molt i no es cansa.
Tindre cabet de tartana, loc. Se diu de qui no està atent.
Tindre caragols, loc. coloq. Tindre diners.
Tindre collons o tindre els collons ben posats, loc. vulg. Tindre valor, barra…
Tindre cor de fer una cosa, loc. Tindre valor de fer-la, ser capaç de fer-la encara que és difícil o desagrada.
Tindre costella, loc. Tindre una cosa contengut, arguments, ser profitosa.
Tindre el cap com un tabal, loc. Tindre mal de cap o estar marejat.
Tindre el cor dins d’un puny, loc. Estar atemorisat.
Tindre el cor dins d’un puny, loc. Estar atemorisat.
Tindre el cor pelut, loc. Ser molt mala persona, tindre mals sentiments.
Tindre el cor tendre, loc. Sentir compassió fàcilment
Tindre el cul de panera o com una panera, loc. Tindre un cul gran.
Tindre el cul llogat, loc. Deprendre d’algú, estar a les órdens d’una atra persona.
Tindre el cul pelat d’alguna cosa, loc. Tindre molta experiència en alguna cosa
Tindre el gat en la cuina, loc. inus. Tindre els foguers apagats.
Tindre el geni agre, de geni pudent, de tracte difícil per malhumorar-se en facilitat.
Tindre el gos agarrat (o agarrat a les costelles), loc. Tindre molta perea.
Tindre el pa assegurat, loc. Tindre assegurats els ingressos necessaris per a tota la vida.
Tindre el sopar en la gola o en la boca, loc. Haver sopat, fa un instant, molt recentment.
Tindre en conte, loc. Tindre present, no oblidar.
Tindre encara les primeres orelles, loc. Se diu de la persona que no ha canviat, que encara que han passat anys pensa i és la persona que ha segut sempre.
Tindre gràcia (algú), ser divertit.
Tindre la cara forrada de badana, loc. Tindre la cara dura, ser un desvergonyit.
Tindre la coa de palla, loc. Ser molt susceptible.
Tindre la guanyadora, loc. Tindre bona sòrt
Tindre la llet agra, loc. Estar de mal geni.
Tindre mal cor o cor dur, loc. Ser insensible
Tindre males cosquerelles, loc. Tindre mal geni.
Tindre males puces, loc. Tindre poca paciència, irritar-se fàcilment, tindre mal humor.
tindre manco substància que un ou sense sal, loc. No tindre gust un menjar. Ser una persona sense substància
Tindre més caps que barrets, loc. Tindre moltes coses que atendre i no poder atendre-les totes.
Tindre més fam que un lladre, loc. Tindre o patir molta fam.
Tindre més ganes que un gitano de furtar un burro, loc. Desijar o tindre moltes ganes d’alguna cosa.
Tindre més raons que un duler, loc. Parlar en gràcia i donar raons a borbollons.
Tindre molta pancha, loc. Patir en paciència i resignació.
Tindre pa per a dies, loc. Estar obligat o estar subjecte a una dificultat o a un castic que es preveu de gran duració.
Tindre panzell, loc. local. Tindre capacitat de soportar en paciència situacions difícils o adverses.
Tindre pardals en el cap, loc. Ser molt fantasiós o frívol.
Tindre pelendengues, se diu quan una cosa està plena de dificultats, destorps, etc.
Tindre poc en la cambra de dalt, loc. Tindre poc de trellat.
Tindre sèt vides com els gats, loc. Dit d’una persona que viu molts anys o d’un animal o cosa molt duradora.
Tindre taranyines en els ulls, loc. No vore lo que es té a la vista o davant.
Tindre un cor com la Sèu, loc. Ser molt generós i comprensiu.
Tindre una pancha com un pagell, loc. Tindre molta pancha.
Tindre (molta) fusta en el cap, loc. Ser cabut i poc espavilat.
Tindre, passar o patir més fam que un mestre d’escola,loc. Tindre o passar molta fam.
Tira món avant, o món avant, loc. Acceptar una cosa a pesar de no estar del tot d’acort: No m’agrada la gent en la que treballe, pero tira món avant.
Tirar alls i cebes, loc. coloq. Parlar en paraules lleges o obscenes.
Tirar fòc i flama de la boca, loc. Malair, parlar malament.
Tirar fòc pels ulls, loc. Tindre un moment d’enuig i gran irritació.
Tirar fondo el mornell, loc. Posar tots els mijos o esforçar-se al màxim per a conseguir una cosa.
Tirar terra a una cosa o per damunt d’una cosa, loc. Ocultar-la, fer que no es parle més per a que s’oblide.
Tirar u els nyítols, loc. Treballar excessivament.
Tirar-se a la dula, loc. Dedicar-se a la vida fàcil i llibertina.
Tirar-se al carrer, loc. Eixir a manifestar-se públicament.
Tirar-se de damunt (o traure’s) la pancha de mal any, loc. Deixar de passar fam.
Tirar-se els plats al cap, loc. Barallar-se en algú.
Tirar-se pel chorrador, local. Fer tot lo necessari, esforçar-se, per a conseguir una cosa.
Tirar-se terra als ulls, loc. Parlar o fer alguna cosa de manera que, volent disculpar-se, u mateixa es perjudique.
Tirar-se o espolsar-se les puces de damunt, loc. Refugir les responsabilitats, molèsties o preocupacions
Tirar-se o espolsar-se les puces de damunt, loc. Refugir les responsabilitats, molèsties o preocupacions.
Toca’t el nas, loc, coloq. Indica negació davant de lo que un atre pretén, vol o mana.
Tocar a albat, toc de campanes per la mort d’un albat.
Tocar els collons, loc. vulg. Enujar, molestar.
Tocar la tafarra, loc. Molestar.
Tocar les costelles ad algú, loc. Donar-li una tana.
Tocar-se el cul en els talons, loc. Anar molt a pressa, córrer molt.
Tocar-se els collons, loc. vulg. No fer res, no treballar.
Tomata i ou, se diu del teixit de mants o mocadors del vestit tradicional de la dòna valenciana, que són de llana en les típiques formes de cachemir.
Torcar-se el cul en alguna cosa, loc. vulg. Expressió que indica despreci per alguna cosa.
Torna-li la trompa al chic, loc. Se diu quan algú repetix o torna a fer una cosa de manera insistent.
Tornar a la mateixa cançó, loc. Reiterar-se.
Tornar al cap primer, loc. Escomençar una cosa una atra volta des del principi. Tornar a fer lo que es fea abans i que moltes voltes era negatiu: Havia deixat la beguda pero ha tornat al cap primer i beu com un bou.
Tornar-se’n camús, loc. Tornar d’un lloc sense lo que es buscava.
Tots els mesos ous o colomins,loc. Se diu quan sempre hi ha un problema o atre,També quan una cosa es repetix cada certtemps.
Tractar a u com si fora una merda, loc. Tractar-lo sense cap de consideració.
Tractar com un gos, loc. Tractar molt malament (ad algú).
Traure a carregador, loc. Conseguir un resultat profitós
Traure ad algú a sò de tabal, loc. Tirar ad algú a crits.
Traure cabal, ant. Obtindre bon resultat, eixir-se’n be de les dificultats.
Traure d’una cosa lo que el negre del sermó, loc. No traure res en net.
Traure de polleguera ad algú, loc. Fer que perga els nervis, exasperar-lo
Traure de polleguera una cosa, loc. Traure-la del seu estat o curs natural.
Traure de polleguera, loc. Enujar o enfurir ad algú fins al punt de perdre la seua bona conducta o comportament
Traure el ventre o pancha de mal any, loc. Se diu quan a algú li ha anat molt mal i ha patit molta fam generalment.
Traure en cullereta, loc. Se diu quan algú conta una cosa pero poc a poc, en poques paraules, com si no volguera contar-la del tot
Traure favetes d’olla, loc. Escomençar a recuperar-se d’una mala situació, d’una contrarietat, d’un imprevist, etc
Traure fòc pels ulls, loc. Expressar gran enuig.
Traure les castanyes del fòc, loc. Solucionar problemes.
Traure les ungles, quan un gat mostra les ungles per a arrapar.
Traure lo bo de la caixa, loc. Se diu quan algú utilisa els seus millors vestits o de manera metafòrica quan se parla en més cortesia de lo normal.
Traure una animeta del purgatori, fer, per mig d’un sacrifici personal, que una ànima ixca del purgatori i vaja al cel.
Traure ad algú la puça de l’orella, loc. Escarmentar-lo, castigar-lo per a que s’avee a complir els seus deures.
Traure o mostrar les ungles, loc. Mostrar-se agressiu, amenaçador o violent davant d’una persona.
Traure’s la part, loc. Guanyar-se lo seu, traure u el seu benefici d’una cosa.
Traure-li a u els nyítols, loc. Fer-li gastar a u tot lo que té, deixar-lo sense blanca.
Trencar-se l’ansa del coll, coloq. Desnucar-se.
Trencar-se les cames, loc. Caminar molt.
Trencar-se o calfar-se el cap, loc. Pensar molt sobre una cosa de forma molt intensa.

U
Ull de congre, se diu de la persona que gira o desvia la vista.
Un any part atre, en anys alternatius.
Un any part atre, loc. ant. i dialect. Un any sí i atre no successivament.
Un colló de mico, loc. vulg. Expressa negació: Li diguí que vinguera i em contestà un colló de mico.
Un fum, loc. En gran cantitat; una gran multitut: Un fum de raons, un fum de persones, etc.
Un pèl d’aire, una bufada molt suau.
Un riu de, loc. Molta cantitat d’una cosa: Un riu de regals li donaren. Venia un riu de chiquets a jugar.
Un tall de huits i nous, loc. Se diu d’una persona que tot li és indiferent i va a la seua.
Un ull de la cara, loc. Que costa molts diners. // Només tindre ulls en la cara, loc. Estar extremadament prim.
Una atra en sabíem, pare retor, loc. fam. Se diu quan algú dona una notícia o diu alguna cosa que tots coneixen.
Una mar de o la mar de, loc. Molta cantitat d’alguna cosa.
Una merda, loc. Indica desacort o negació. Se pot replicar “llepa-la que no es perga”.
Una per tres, i a la màrfega, loc. Se diu d’aquells casaments fets ràpidament suprimint dos de les amonestacions.
Una punta d’agulla, loc. Una cantitat mínima.

V
Va, que la tita ya està en el sac, loc. Locució que anima indicant que la cosa ya està feta, conseguida o casi acabada.
Valdre més la salsa que els caragols, loc. Se sol dir quan té més vàlua la part secundària d’una cosa que la principal, equival a valdre més l’espart que l’escurada.
Veges si la cansalada és de tito o de pollastre, loc. Se diu quan pareix un assunt més important de lo que és en realitat.
Vent i voga, loc. Se diu per a expressar el desig de que u se’n vaja o alegrant-se de que se’n vaja i que ho faça ràpit; equival a la loc.
Ves a contar-ho a ta tia o ves a contar-li-ho al pardal de Sant Joan, loc. Ho diu qui no creu lo que li conta un atre.
Ves a pastar fanc!, loc. S’utilisa per a despachar ad algú de mala manera o per a rematar una discussió.
Ves a pasturar!, loc. s’utilisa per a despachar ad algú de mala manera o per a rematar una discussió.
Ves a tocar-te els collons, la figa o allò que es cull en canya, loc. Ves a fer punyetes.
Ves i agarra’t de l’anella del Temple, loc. Se dia en la ciutat de Valéncia davant de l’impossibilitat d’obtindre una cosa.
Ves i gita’t, loc. coloq. Se diu quan algú ha dit una bovada.
Ves, corre, loc. Ves a fer punyetes, ves a fer la mà.
Viu lo porronet / i em prengué la set, loc. Se diu als que desigen les coses quan les veuen.
Viure a ses pintes amples, loc. Viure sense cap de subjecció, en tota llibertat.
Viure com un gos, loc. Viure en molta faena.
Viure o durar més que el cul d’un morter en un femer o en un guaret, loc. Viure molt o durar molt de temps.
Voler contar les estreles, loc. Voler fer alguna cosa tan gran que és impossible fer-la.
Voler esmenar la plana a Deu, loc. Voler canviar lo que no es pot canviar o fer alguna cosa contra natura.
Voler la mar i les arenes o voler el sant i l’almoina, loc. Voler-ho tot.
Voler que li alcen la tafarra, loc. Voler algú que li facen moltes atencions, que li facen cas.
Vomitar la fel, loc. Esforçar-se en una cosa fins als llímits.
Vore animetes, loc. Fer-se falses ilusions.
Vore créixer les herbes, loc. Ser una persona molt viva d’enteniment.
Vore el cul a la taleca, loc. Vore la fi d’un tema o d’un assunt.
Vore el joc mal parat, loc. Trobar-se en una situació complicada.
Vore les orelles al llop, vore el perill.

Y
Ya pots anar darrere d’un combregat, loc. Se diu a qui ha menjat molt.

Anuncios
Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close