Refranes Valencianos

Refranes valencianos que todos conocemos algunos y nadie los conoce todos.

(Fuente: Web de la RACV, Real Acadèmia de Cultura Valenciana. https://www.diccionari.llenguavalenciana.com)

A
A bona gana de ballar, poc de sò és menester
A cada gallina, son ponedor.
A cada lladre lo que siga d’ell, i furtar lo que es puga.
A cada porc li ve el seu Sant Martí.
A carn dura, dent aguda.
A cartes vistes, tot són jugadors.
A cavall donat no li mires el pèl.
A cavall flastomat, el pèl li lluïx.
A cavall menjador, cabestre curt.
A cent anys, coteta verda.
A darreries nos ix en que no es vol casar.
A Deu Madrit quet quedes sens gent dixia un sabater.
A falta de bons… mon pare era alcalde.
A falta de pa , bona és la coca.
A festa del rat penat, la bossa buida i el cul banyat.
A gat vell no li cal cascavell.
A Gorga, que es Purgatori de gosos.
A gos flac, tot són puces.
A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, pero no l’ompliràs.
A l’abril tota l’aigua cap dins d’un barril.
A l’alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya.
A l’Ascensió, cireretes a montó.
A l’Ascensió, cireretes a montó; en la Plana sí, pero en Morella no.
A l’ase i mala muller, bastonades ho han de fer.
A l’ase que no conegues, no li toques les orelles.
A l’ase ruc, traginer foll.
A l’enfornar se fan els pans geperuts (vol dir que l’èxit de les empreses depén de la manera com escomencen).
A l’enfornar se fan geperuts els pans.
A l’hivern, bona roba i vi calent.
A l’home major, dona-li honor.
A l’home necessitat l’enteniment li vola.
A la bossa del jugador no li cal lligador.
A la dòna ballar i a l’ase bramar, lo diable els ho degué ensenyar.
A la fam, rastoll, i a la set, mal toll.
A la gallina forastera tots la piquen.
A la taula i al llit, al primer crit.
A la vaca vella, no li cal esquella.
A la vellea el dimoni l’enredra.
A la vellea, el dimoni sabater.
A la vellea, les polseres de pega.
A la vora del riu, no faces niu ni a l’hivern ni a l’estiu.
A les gràcies de cries i al cant de pardal, en ta vida convides, que et faran quedar mal.
A les huit, sense vergonya al llit.
A llevant clar i ponent obscur, temporal segur.
A lluna gitada, mariner en peus.
A maig a segar vaig.
A maig com vaig, a juny com vull i a juliol tot al vol.
A maig, ves com vaig.
A mal any, manta nova.
A mala hora gos no lladra.
A mon pare li diuen coca, i yo em muic de fam.
A Nadal o per Nadal allarga o creix el dia un pas de pardal (ogall).
A Nadal, l’all en lo bancal.
¿A ón anirà el bou que no llaure?.
A on entra la ceba no entra el doctor.
A on està el rei, allí està la cort.
A on hages passat l’hivern, passa l’estiu.
A on hi ha fam no hi ha pa dur.
A on hi han fadrines no hi han taranyines.
A on hi han soques, hi han bajoques. .
A on n’hi ha, sempre en queda.
A on no hi ha cap, no cal barret.
A on no hi ha cap, tot són coes.
A on no hi ha guany, tot és mal any.
A on no hi ha pa, tot són badalls.
A on no hi ha pare, tots volen ser-ho.
A on no hi han soques, no hi han bajoques.
A on vages, lo que veges fer, faces.
A pardal cansat canvia’l de forat.
A qui cou, cavalca.
A qui no té faena, el dimoni li’n mana (o dona).
A qui no té fills el dimoni li dona nebots.
A qui pasta i feny, tot li aconteny.
A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores.
A Sant Joan, bacores; verdes o madures, pero segures.
A sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
A Sant Maties, entre el sol a les ombries.
A sant Vicent de la roda, creix (allarga) el dia una hora.
Ab tos majors no partixques peres, ni de burles ni de veres.
Abans d’acabar, no t’hages d’alabar.
Abans d’ensenyar, deprén.
Abans de dinar, no faces el sopar.
Abans de parlar, para’t a pensar.
Abans de petejar, venteja.
Abans enviaven a u a prendre pel cul, ara van voluntaris.
Abans pobre i honrat, que ric i difamat.
Abans que les taronges toquen terra, hi ha que ficar-los closses.
Abans se casaven donzelles i donzells, ara es casen ya fadrins vells.
Abril gelat, carregat de blat.
Abril ha arribat, l’hivern s’ha acabat.
Abril i maig tenen la clau de tot l’any.
Abril rigorós, pa i vi abundós.
Abril, el de les aigües mil.
Abril, u bo entre mil.
Acaba d’eixir de l’ou i ya tot ho remou.
Ací perguí una agulla, ací la trobaré.
Acosta’t a bon arbre, i tindràs bona ombra.
Afig eixe mig a l’alcig que tota pedra fa marge.
Aforra el mesquí, i no sap per a quí.
Aigua al febrer, civada al graner.
Aigua de giner, poc de blat en el graner.
Aigua passada no mou mol.
Aigua per als patos i la cassalla per a nosatros.
Aigües d’abril caben totes en un barril.
Al blat tardà, sempre li falta una aiguada.
Al caçador i al peixcador sempre se’ls escapa la més grossa.
Al cavall desenfrenat, mira’l de llunt i amagat.
Al fondo del sac estan les enrunes.
Al gat ¿sarpada? i al colom ¿porgueres?
Al gos ronyós, tots l’aventen.
Al juliol, ni dòna ni caragol.
Al loco i al que té tot li està be.
Al maig, el favar, primerenc o tardà.
Al més de febrer ya ix l’herba pel racer, al més de març, per tot lo ribaç.
Al passar per la creu de Mislata, guarda la capa.
Al que es casa per interés, li ixen els contes al revés.
Al que haja de sopar, no li plangues el berenar.
Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur.
Al que no els fa, els contes li fan.
Al qui no té, el rei li fa franc.
Al qui tot ho vol per ad ell, li ix el porc mesell.
Al rei de Barcelona, ¿qué li se’n dona?
Al setembre, qui tinga blat, que en sembre.
Alaba’t, ruc, que a vendre’t te duc.
Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous.
Alforra (aforra) el mesquí, i no sap per a quí.
All cru i vi pur passen la prova segur.
Allà a on mengen dos, mengen tres.
Allà a on menja u, mengen dos.
Allà a on no hi ha cap, no hi ha capell.
Allà a on se fa fòc, fum ha d’eixir.
Als quinze (o díhuit) anys, ninguna dòna és lleja.
Als reis, el dia creix.
Altes o baixes, en l’abril són les Pasqües.
Ama i senyoria no volen companyia.
Ama, ¿hi ha fem? Si no en tenim en farem.
Amanir les esquelles abans que les ovelles.
Amiga, la figa; parents, les dents.
Amor d’amos, aigua en cistella.
Amor d’ase, mòssos o coces.
Amor de llunt i fum d’estopa, tot és u.
Amor de monja i pet de flare, tot és aire.
Amor de senyor, aigua en cistella.
Amor de trompeta, amor de castanyeta.
Amor en amor se paga.
Amor lo de pare; tot lo demés és aire.
Amor sense cor, jardí sense flor.
Amors, dolors i diners, no poden estar secrets.
Ample d’esquena, curt de faena.
Anant anant li conta els pèls a un burro.
Anant anant t’espere.
Anant, anant, ha perdut les espardenyes.
Anar i vindre són dos viages.
Anell en dit, honra sense profit.
Anem allà, que ací ya estem.
Anem fregint i menjant.
Animal que no conegues, no li vages per darrere.
Any bisext, o fam o pesta.
Any bo per a la serra, roïn per a la terra.
Any de bacores, poc de forment.
Any de figues flor, any de plors.
Any de figues, no te’n rigues.
any de fret, mal del pobret.
Any de gelades, any d’erades.
Any de gra, poca palla, any de palla, poc de gra.
Any de neu, any de Deu.
Any de secà, any de sequia.
Any de serves, mai el (lo) veges.
Any nou, vida nova.
Any plujós, any de fer el gos.
Aplegar i envasar, no pot ser.
Arbre chiquet, si està tòrt se pot fer dret.
Arbre transplantat ha de ser ben regat.
Arbre vell i transplantat, primer mort que arraïlat.
Arbre vell transplantat a terra nova, no prova
Arc de S. Martí, la pluja está así y de vesprada la pluja es pasada.
Arc de Sant Martí, l’aigua ya està ací.
Arc per la vesprada, aigua acabada.
Arc sempre estirat, o fluix o trencat.
Arre burra que són furtades.
Arre burro cagadiners, que més avant en cagaràs més.
Arre gos que tens tós.
Arròs encourat, any de moliner.
Arròs i bugada, fòc de brasa.
Ase de molts, el llop se’l menja.
Ase flac, tot ple de mosques.
Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenya.

B
Badall no ment: fam, sòn o avorriment.
Bagassa primerenca, beata tardana.
Barat i bo renyiren.
Be es sent el gat, una volta fart
Be està lo que be acaba
Be sap lo gat la barba que llepa
Ben fet o mal fet, ya està fet.
Benifato i Confrides, terra de lladres: els gossos solts, i les pedres lligades.
Bescuit de monja, cafís de forment.
Bescuitet de monja, cafisset de blat.
Beu en casa i faràs casa.
Beure i bufar al mateix temps, no pot ser.
Beure molt i anar dret, no pot ser.
Bevem i mengem, que a un cap o a un atre eixirem.
Blat comprat, ni coques ni rollos ni pa assaonat.
Blat gitat adreça l’amo.
Bo en la plaça i roïn en la casa.
Bo és donar consells, pero millor els remeis.
Bo està el cos quan rota, i millor si changlota.
Bo i barat renyiren
Bo i barat, ya s’ha acabat.
Bo, poquet i a sovintet, és al cos profitoset.
Boca que no parla, Deu no l’ou.
Bocí per força és mal d’engolir.
Bocí per força no fa profit.
Boira de matí, calma o vent a garbí.
Boira terrera aigua s’espera.
Bollo de llaurador i pastilla de flare, en la paret que es clave
Bombetes de matí, senyalen vent al garbí.
Bon dia és el que plou, si no pedrega.
Bon pa i bon vi, arre rossí.
Bon pilot, bon farinot.
Bona camisa la que u es fila.
Bona excusa té el malalt: que es pixa en lo llit i diu que sua.
Bona soca, bona bajoca.
Bona vida en tinc: bona fam en passe.
Bona vista vejam, bacores per Sant Joan.
Bram d’ase el cel no l’ou.
Bram d’ase no aplega al cel.
Bram de ruc, el cel no l’ou.
Burro calent, que porta la càrrega i no se la sent.
Burro que gran fam sent a tot li passa dent.
Busca l’ase, i va a cavall.


Cabal, Valéncia és Cap i Casal.
Cabra, per a que t’acabes.
Cabró content, tots pagats.
Caçador de furó; perdició.
Caçador de moixonets, lo que guanya, menudets.
Caçador de reclam, fret i fam.
Caçador i peixcador, o fam o fret o calor.
Caçola vella, bony o forat.
Cada cosa a son temps i per maig cireres.
Cada cosa al seu temps, com les figues a l’agost.
Cada dia col, lo caldo amarga.
Cada gall canta en son galliner.
Cada gall en son galliner canta molt be.
Cada olleta té la seua tapadoreta.
Cada rat penat busca el seu forat.
Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.
Cada u a lo seu, i a robar lo que es puga.
Cada u a lo seu, i tu a lo teu.
Cada u té un rei en lo ventre, qui no en té dos
Cada u, de lo seu, fa lo que vol.
Cama curta, llengua llarga.
Camisa que molt se llava i cos que a sovint s’usa, poc de temps dura.
Campana sense truja, mal volteja.
Cansalada i ous fregits lleven la vista als marits.
Canten cartes i callen barbes.
Canteret nou, aigua fresca.
Cap de geperut coneix (o se veu) la seua gepa.
Cap per avall la merda corre.
Carrer banyat, calaix eixut.
Carretera de conills, conforme són els pares, són els fills
Cartes marcades, partides guanyades.
Cartes, daus, dònes i vi, fan tornar el ric mesquí.
Casa a ton fill quan voldràs, i a ta filla quan podràs.
Casa assolada, a dos més n’assola (o a una atra assola).
Casa en pestell, ni cria gallina ni porcell.
Casa’t si pot ser en el teu carrer.
Casar-se i bon dia, tot ve en un dia.
Cassalla, veu i calla
Català, sino te l’ha feta, te la farà.
Caterina a Nadal, un més cabal.
Cavall d’Antella, bona joventut i mala vellea.
Cavallet del cel, si dic mentira, enmig de l’infern.
Cel a borreguets, aigua a canterets.
Cel aborregat, als tres dies banyat
Cel de cotó, llevant bufador.
Cham, cham, sò d’aram
Chica que es pentina per la vesprada, eixirà grenyuda al sendemà.
Chicoteta brasa crema la casa.
Chics i polls caguen la casa.
Chiques i chics, la mala ventura al mig.
Chiques i chics… el dimoni en lo mig.
Cobra fama i gita’t a dormir.
Coca de panses i anous, de dijous a dijous.
Col sense oli és més agra que un dimoni.
Com lo cel està roig, senyal és de tempestat
Com més anys, més reganys.
Condix més que l’arròs caldós.
Condix més que un ou en dos rovells.
Coneixences moltes, amistats poques.
Conforme el pardal, la gàbia.
Conforme l’ase l’albarda.
Contar moltes i pagar una.
Conte i raó sostenen l’amistat.
Conten per mils com els rajolers.
Contes vells, baralles noves.
Contes vells, parents de la mort.
Corps en corps, no es piquen.
Cosins tercers a prop de res.
Cosir i cantar tot és escomençar.
Cria corps i en tindràs més.
Cria corps i et trauran els ulls.
Cuca espanyola no pixa sola.
Cursos per Sant Joan, salut per tot l’any.

D
D´a on no n’hi ha, no se’n pot traure.
D’a on manco ho esperes, ix la llebre.
D’a on no n’hi ha, les rates fugen.
D’ací a cent anys, no et faran mal els quixals.
D’ací a cent anys, tots pelats.
D’anar en males companyies no es trau cosa bona.
D’arbre roïn, roïn fruit
D’octubre la llunada, sèt atres cobrirà.
D’un albarzer ix una rosa: Se diu quan d’una mala família ix una persona virtuosa.
Darrere de l’Ascensió, ni peix moll ni sermó.
Darrere del meló, vi a montó; i si és d’Alger, en picher.
Darrere una pedra, un cantal.
De Benissa, ni home ni macho, ni cosa que valga un pacho.
De Campanar a Tendetes, no hi ha que tirar palletes. (Se diu quan se parla de dos coses que no tenen moltes diferències, Campanar és un barri de la ciutat de Valéncia i Tendetes un barri immediat).
De casar i sembrar, ningun consell pots donar.
De dia juga Toni, i de nit crema oli.
De donar ningú es fa ric.
De giner ni ovella ni corder.
De l’abundància del cor parla la boca.
De l’arbre caigut tots fan llenya
De la festa, la vespra.
De la palla fem o ¿Bollidet o paelleta?.
De les pells ixen les correges.
De mal corp, mal ou.
De mala mata, nunca bona planta
De més verdes ne maduren.
De moliner canviaràs, pero de lladre no t’escaparàs.
De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.
De nit tots els gats són negres
De Sant Andreu a Nadal tres semanes; i dies tres.
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal.
De Santa Caterina a Nadal un més cabal.
De tot lo món fiau, i dos voltes la clau.
De tot sap, i lletra cap.
Decembre nevat, bon any per al blat.
Deixa als amics, si vols tindre enemics.
Deixa que t’enganyen en conte d’enganyar.
Deixa’t estar que el forn no està per a còure rosquilles.
Deixa-lo, que de Gata ve (joc humorístic de paraules en el poble d’Eixaló o Xaló). 
Deixa’m un sòu i porta-me’l a casa.
Del dit al fet hi ha un gran tret.
Del fart al dejú, no conten tots u.
Demà, atre dia al tall.
Demà, Deu dirà.
Demà, que hui cau rosada.
Demà, ya es farà de dia.
Des de chicotet escomença a créixer l’arbre.
Deu dona el fret conforme la roba
Deu em guarde d’estudiant que solament estudia en un llibre.
Deu nos guarde d’aigua que no corre i de gat que no maule.
Deu nos guarde de tot mal i de tacha de mestral.
Digues en qui vas i et diré a on pararàs.
Digues lo que digues, serà lo que siga.
Dinar que no fa fum, mal dinar.
Dis-me lo que menges i et diré qui eres.
Diu el mort al degollat: ¿quí t’ha fet eixe forat?
Diu el pardal: “ya ve Nadal”; diu la gallina: “la mort s’aveïna”; diu el pollastre: “açò és un desastre”; diu el porc: “ya soc mort”; diu el borrego: “per a mi no hi ha sosiego”; diu el capó:”això ho pague yo”; diu la lloca: “a mi no em toca”; diu el pollet: “yo m’estic quet”.
Diu lo bisbe de Comenja, qui no treballa, no menja.
Diuen, que diuen que ha dit.
Dòna correntera i finestrera poc filanera.
Dona’m un sòu i dus-me’l a casa.
Dona-li el dit i es prendrà la mà.
Donar als mals perque diguen be; donar als bons perque no diguen mal,ant.
Donat ya morí, el que es quedà és molt mesquí.
Dorm més tranquil qui no té deutes, que qui té diners.
Dorm qui deixa, ronca qui ampra.
Dormint, dormint, se li’n va a u la sòn.
Dormir en l’hotel “Estrela”: per llançol, la rosada i per matalap la terra.
Dormir i guardar l’era, no és bona manera
Dos galls en un galliner, no canten be.
Dur en dur, no pot fer mur
Dur moltes responsabilitats o treballs al mateix temps.


El be no és conegut, fins que no s’ha perdut.
El bon barber arremulla primer.
El bon mariner, mirant la lluna sap son quefer.
El bon obrer abans d’obrar arremulla.
El bon peix és per a qui se’l mereix; la coeta per al gat.
El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra és ben venut.
El bou i la mula, sempre en fan una.
El bou vell, si no tira, guia.
El burro creix i l’albarda no.
El burro d’Arcàdia, carregat d’or i menja palla.
El burro mal esquilat, als huit dies igualat.
El burro que entropeça dos voltes en la mateixa pedra es burro de veres.
El burro valent, du la càrrega i no la sent.
El caçador que vol caça a la caça, no amenaça.
El camí més curt no és sempre el millor.
El cànter nou fa l’aigua fresca.
El cap de rec, o s’ofega, o es mor de set.
El carrer és del rei, qui passa per ad ell.
El cel aborregat, als tres dies eixut o banyat
El cel aborregat, dins de tres dies plogut o nevat.
El chic i l’orat diuen la veritat.
El colom menja or i caga plom.
El colp avisa.
El cor net, i el cap dret.
El cossi badat fa mal sò.
El darrer guanya el diner.
El diable en el cos, i el rosari en la mà.
El diable, quan no té qué fer, juga en lo rabo.
El dimoni no està mai quet.
El dimoni no volgué ser carreter per la sorra.
El dimoni sap més per ser vell que per ser dimoni.
El dimoni té una manta i un tabal
El dimoni, cansat de fer mal, se posà flare.
El dimoni, quan no té res que fer, mata mosques en la coa.
El dinar reposat i el sopar passejat.
El dormir assecia tant com el menjar.
El dormir no porta pa.
El fadrí i el gall, no més d’un any.
El fartó no en té mai prou.
El fill de la cabra ha de ser cabrit.
El fill que a sos pares bat, ya té l’infern guanyat.
El fill sabrà gastar lo que el pare va alforrar.
El fòc escomença per poc.
El fòc té apagador.
El fòc té males llevades.
El fret és un vici.
El fret no se’l mengen les rates.
El fret porta prunyons i la calor suors.
El fum fa eixir les rates del cau
El gat escaldat en poca aigua té prou.
El gat escaldat, de l’aigua fresca fuig.
El gat no té amo
El gat, rater o lladre.
El gos de l’hortolà ni rossega l’os ni el deixa rossegar.
El gos de Sagra, de perea que té no lladra.
El gos en l’amo i el gat en la casa.
El gos en ràbia no vol aigua.
El gos en ràbia, de son amo trava.
El gos gros no ho està de menjar os.
El gos i el gat no fan lliga.
El gos i el gat no mengen del mateix plat.
El lladre busca el descuit.
El lladre es creu que tots li van a furtar.
El lladre es pensa que tots furten.
El llaurador erra si aparta els ulls de terra.
El llaurador, de bona gana ho dona
El llaurador, de tot cor ho dona; si el senyoret ho desprecia
El llebeig la mou i el llevant la plou.
El llevant lleva i el ponent seca.
El llevant se’n va a dormir en sa mare.
El març enganyà a sa mare.
El meló del promés, és bo, corfa i tot.
El meló i el casament, són coses d’acertament.
El mentirós ha de tindre molta memòria.
El mestral, agrana el cel.
El Micalet, si no ha caigut, encara està dret.
El migjorn és l’alcavot del mestral.
El morter sempre fa olor d’all.
El pa de veïna és medicina.
El pa en oli i sal, mai pega mal.
El pa i el vi, fan més curt el camí.
El pa i el vi, fan més curt el camí. Pa dur,
El pa moll, embafa el coll.
El pa tallat (o llescat), sense vergonya és menjat.
El peix gran se menja el menut.
El pero nunca madura.
El ponent la mou i el llevant la plou.
El primer deure dels hòmens és respectar a les dònes.
El que està prop de la vaca, la mama.
El que pega primer, pega dos voltes
El que primer s’escudella, se’n du la millor part.
El que sega a Sant Joan no li ampra a Sant Pere.
El que té dos i gasta u, no té menester res de ningú.
El que té tres i gasta quatre sempre va darrere de l’atre.
El que té u i gasta dos sempre està menesterós.
el que un burro en puga dur.
El raïm li diu al vi: vine cap ací, cosí.
El rent i la cendra, fa a la dòna certa.
El rent i la granera, fan a la dòna faenera.
El saber no fa nosa. Faena feta no fa nosa.
El sol és mija vida; el pa i el vi, l’atra mija.
El sol ix per a tots i per a tots fa llum.
El sopar en la pancha i la bojaca queta.
El temps és or. No és or tot lo que lluïx.
El xaloc és l’alcavot del mestral.
Els alls, fòra de casa per Nadal i ya dins per Sant Joan.
Els alls, per Nadal eixits i per Sant Joan collits.
Els bons se’n van, i els roïns queden.
Els chiquets, la mà de donar la tenen curra.
Els contes clars i el chocolate espés.
Els diners (o amics) i els collons són per a les ocasions.
Els erros del mege, la terra els tapa.
Els gats per als descuidats.
Els pares dansarins, els fills ballarins
Els pares tocadors, els fills balladors.
Els pecats de la chona, la Mare de Deu els perdona.
Els que viuen junts són els que es barallen.
Els retors tot ho casen.
Els ulls no són mai vells.
Els ulls s’han de fregar en els colzes.
Els vents de fortuna són com la lluna.
En abril (a l’abril), cada gota val per mil (per l’ull i per la raïl).
En abril no et lleves fil.
En abril tot (o cada) pardal fa son niu.
En abril, l’aigua per l’ull i per la raïl.
En abril, no et lleves fil.
En abril, no li toques la raïl.
En abril, qui en mata una, ne mata mil.
En agost figues i most.
En agost figues i most. Indica que en el més d’agost se pot collir el raïm i les figues.
En agost, a les sis (o a les sèt) és fosc. Se diu perque en agost, allarguen les nits.
En Benidorm, el que molt vela, poc dorm.
En boca d’un mentirós, lo cert se fa sempre dubtós.
En boca del discret, lo públic se torna secret.
En boca tancada no entren mosques.
En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca.
En decembre, qui tinga blat, que sembre.
En dinerets, torronets; i en pessetes, caixetes.
En dòna, gos i guitarra, no ixques de nit de casa.
En el cau dels conills, lo que fan els pares, fan els fills.
En el forn i en el riu, tot se diu.
En el llit, si no dormen els ullets, descansen els ossets.
En el pot chic hi ha la bona confitura.
En el riu, hi ha una ”aueleta” que tot ho diu.
En este món, uns pasten i atres van al forn.
En juliol, la cistella en lo mallol.
En juliol, la garrofa es posa dol.
En juliol, ni dòna ni caragol; si la dòna és bona, caragol i dòna.
En juliol, no rega qui vol.
En juliol, pobre del que estiga al sol.
En juliol, trau la garba al sol.
En juny, corbella en puny.
En l’any car, el garbell espés i el sedaç clar.
En l’estiu, tot lo món viu.
En la porta tancada, el dimoni se’n torna arrere.
En la terra dels cegos, el tòrt és el rei.
En lo carrer de conills, tan iguals són els pares com els fills.
En lo meu m’ajude Deu.
En ma casa cuinen faves, i pel carrer calderades.
En maig, com vaig; en juny, com vullc; i el juliol, tot al vol.
En març ya (o ara) està núvol, ya (o ara) està ras.
En nomenar al gos, amanir (o amanix) el bastó.
En novembre, qui no haja sembrat, que sembre (també que no sembre).
En octubre, del fòc, ni llunt ni prop.
En raó o sense raó va el pobre a la presó.
En saó passada, sembra cagada.
En ser negre, botifarra.
En temps de melons, curts els sermons
En temps de melons, ni missa llarga ni sermons
En temps de melons, pocs sermons
En terra de cegos el tòrt és el rei.
En vindre els melons, el sastre a rebolcons.
En/a febrer, flor a l’armeler.
En/a febrer, fulla té/ha d’haver; si no de morera, d’albarzer.
En/a febrer, rega el teu planter.
En/a giner i febrer, no hi ha ningun gos coniller.
En/a giner la gallina al seu lloquer.
En/a giner la palla en lo paller.
En/a giner no sigues matiner.
En/a giner ous en lo paller.
En/a giner, la gallina al seu joquer.
En/a giner, no tragues el morro al carrer
En/a giner, tanca la porta i encén el braser.
En/a giner, tin encés lo braser
Entre col i col, lletuga. .
Entre el dia i la nit, no hi ha tabic
Entre la nit i el dia no hi ha mida
Entre marit i muller, no sigues manifecer.
Entre pares i germans, no fiques les mans.
Entre Sant Joan i Sant Pere, bona merda que t’ofegue.
Escoltetes en reunió són de mala (o falta de) educació
Esmolar i no tallar, fer lluent i no cobrar.
Esqueixe molta roba i me’n guanye poca
Estalvia el mesquí, i no sap per a quí.

F
Fa més qui vol, que qui pot.
Fam que s’espera matar no és fam.
Fea lo que vea la sogra, i estava cega.
Febrer mata més que un carnicer.
Febrer pronte o tart l’ha de fer.
Febrer, de cap o de coa, la té que fer.
Febrer, febreret sèt capes i un barret.
Febreret el curt, pijor (o més roïn) que el turc.
Fent i desfent s’ensenya la gent.
Fer i desfer, faena del malfaener (o del matalafer).
Fes be a bésties
Fes be i no faces mal i atre sermó no cal.
Fes be sempre que podràs, perque això te’n portaràs
Fes be sense mirar pèl, i aniràs al cel.
Fes com fan.
Fes fum que hi han mosquits.
Fes lo que degues encara que degues lo que faces.
Fes lo que degues i que diguen lo que vullguen.
Fes lo que dic pero no faces lo que yo faç.
Figa tocada, figa menjada.
Figa verdal i mossa d’hostal, palpant se madura.
Fill de gat, gatet.
Fins a abril no et descordes ni un fil.
Fins les figues de cofí tenen fi.
Forasters vindran que de casa nos trauran.
Forment tardà, ni palla ni gra
Fortuna et done Deu, que el saber de poc te va
Fret en abril, no faltarà pa ni vi.
Fum al cel, diners a l’estanc
Fum d’altar, botifarres a l’olla.
Fum sense fòc dura molt poc.

G
Gall que no canta la gola té malalta.
Gallina bona en galliner estrany, les atres li piquen i li fan sanc.
Gallina per barba i caiga qui caiga.
Gallina que a ma casa ve perque em convé.
Gallina vella fa bon caldo.
Gallineta que per casa va, no li cal amanir menjar.
Gallineta que per casa va, si no pica, picarà.
Garbí a l’hivern, boca d’infern.
Gastant poc i guanyant poc, mal ha d’acabar el joc.
Gat en guants no caça rates.
Gat escaldat, en aigua calenta o freda en té prou
Gat i gos faran lliga si de chiquets junts se’ls cria.
Gat i gos no fan lliga
Gat maulador, mai no serà bon caçador.
Gat que no caça, ¿per a qué el vols?
Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant.
Gent d’ahuc, gent de trabuc. Indica que la gent que crida sol ser belicosa i s’aplicava als revolucionaris.
Gent de poblet, gent de bolet.
Germans, els pans; parents, els qüerns; i coneguts, els papers de menuts.
Giner és el més dels gats.
Giner més malfaener
Giner més malfaener.
Giner va gelar a sa mare en lo llavaner.
Gos lladrador no és mossegador.
Gos lladrador, no és caçador.
Gos que lladra, no mossega.
Guarda pa per a maig i llenya per a abril.
Guarda pa per a maig, i tot l’any en tindràs.
Guarda’t de l’home que no parla i del gos que no lladra.

H
Ha passat més que Sant Amaro
Herba de sege, no li cal mege.
Home baixet, home pet.
Home bon caçador, mal llaurador.
Home botillós, bon cantador.
Home chiquet, home de pet. .
Home lleig, dòna bonica.
Home manyós, pobre.
Home net, home quet.
Home pobre no pot criar gos.
Home que té dos i gasta tres, lladre és.
Home ric, delicat.
Home roig i gos pelut, primer mort que conegut.
Home sà, cullera de pa.
Home torrador, dòna gossa

I
Igual té sabó que fil negre; tot és per a la roba.

J
Joc de mans, joc de vilans.
Jugador i cavall de raça, pronte acaba.
jugaria Martí, si tinguera en qui.
Juge que no té consciència, mai farà bona sentència.
Juliol, la cistella en lo mallol.
Juliol, ya apunta l’ullerol.

L
L’aigua per Sant Joan, al pa i al vi causa dany.
L’aladre rabut, i el llaurador pelut.
L’amo i el gos cacen per dos.
L’amor desastra a les gents.
L’amor el va pintar un cego
L’amor i la gravetat no passen per un forat.
L’any del batre; si no este, l’atre.
L’any que carrega, se trenquen les rames.
L’any que ve, cosa faré.
L’arbre s’adreça quan és menut.
L’arròs fa el ventre gros i la pancha llisa.
L’arròs fa el ventre gros.
L’arròs gitat fa a l’amo alçar el cap.
L’arròs i el gaspacho volen fòc de borracho.
L’arròs viu en l’aigua i mor en l’aigua.
L’ase d’Arcàdia, va carregat d’or i menja palla.
L’ase fa un conte i l’arrier un atre.
L’ase pereós, fa la faena quan l’han feta tots.
L’ase que no està fet a dur albarda, se mossega la tafarra.
L’ase que té fam, se menja lo gram.
L’ase que té or, conseguix lo que vol.
L’erisipela, o mata o pela.
L’espill diu lo que veu.
L’esquerra és per a pixar, la dreta per a firmar.
L’ètim de foja com a fugina és distint.
L’home es casa quan vol, i la dòna quan pot.
L’home honrat no fa maldat.
L’home lluner no ompli el graner.
L’home no es medix per l’estatura.
L’home no s’ha de medir a vares, sino a pams.
L’home pereós, per no donar un pas, en dona dos.
L’home pla, a on l’espenten, va.
L’home propon i Deu dispon.
L’home que es lloga deu d’acabar el jornal.
L’home que està ben criat, calla si no és preguntat.
L’home valent, en l’estiu fresc i en l’hivern calent.
L’hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put.
L’infant i l’orat diuen la veritat.
L’oli per a on passa taca.
L’u per l’atre, la casa per agranar.
L’ull blau i la cella rosa, bona mossa.
L’ull, toca-te’l en el colze.
La bacora no té clam, pero guarda el costellam.
La boca és per a menjar, per a beure i per a callar.
La bossa i el cullerot fins a la mort.
La Bugada de Nadal s’eixuga en lo fumeral.
La cabra de mon veí té més llet que la meua.
La cabra fina, a la montanya tira.
La cabra per sos pecats, sos genolls porta pelats.
la cabra sempre tira al mont.
La calça al garró, senyal de cabró.
La collera en l’aca per a llaurar, i el colleró per a charugar.
La darrera, coixa o vella.
La dòna en qui et casaràs, fes que siga de ton braç.
La faena del matalafer: fer i desfer.
La fam desperta l’ingeni.
La fam fa discórrer.
La fam no és bona companyia.
La fam no té llei.
La fam nos traurà a ballar.
La fe curà a Marta i no la fusta de la barca.
La fe de l’enteniment, d’esperança és argument.
La fe sense obres no salva.
La festa del rat penat, la bossa buida i el cul banyat.
La figa i la dòna quan torç el coll és bona.
La figa per a ser bona, ha de tindre el cul clavillat, partideta i tocadeta de pardal.
La fortuna de Garcia, que es gasta de nit i es lleva de dia.
La fortuna és de la lleja, que la guapa ya la té.
La freça d’ovella posa entre una i atra cosa; Ni tan calent com aquell ni tan gelat com de bedell.
La gallina de dalt sempre caga a la de baix.
La gallina de giner a pondre a setembre al paller.
La gallina que per casa va, si no pica picarà.
La llengua en lo cul, el cul en casa i la casa ben llunt.
La llengua no té os.
La llengua va a on lo cor dol.
La llengua vaja i les mans quetes.
La llet no ix dels ossos, ix dels mòssos.
La lluna fa llum, pero no calfa.
La lluna porta galdufa, aigua segura.
La mà de donar, li la van tallar.
La manta i la berena al dors, no et donen nos.
La manta i la berena al dors, no et donen nos.inus.
La mar i el vi ho trauen tot a la vora.
La mar no té vores.
La mar no va mai al riu.
La mar no vol hòmens i als que ofega torna.
La mar quant més té més vol.
La mar, quant més té, més brama.
La mar, vore-la i no entrar.
La merda no se li pot negar a ningú.
La merda nos trau a ballar.
La merda tapa a la merda.
La merda, en l’hivern calfa i en l’estiu tapa.
La meu és meu, lo teu és teu; lo de deu és de tots.
La mida del voler és voler sense mida.
La millor mescla del pa és la fam.
La millor raó, el bastó.
La millor raó, el trabuc.
La muller a son marit tinga-li ben net el llit.
La muller de Marc Antoni, de dia passeja i de nit crema oli.
La nit de Sant Joan la més curta de l’any.
La nit és capa de pecadors.
La nit és per a dormir i el dia per a descansar.
La nit és per als gats.
La nit tot ho arreplega.
La palput en la montanya canta i diu la veritat: quan les cabres faran llana, les dònes faran bondat.
La pancha llisa i a dormir a la palliça.
La plata passa, i la puta es casa.
La primavera la sanc altera.
La primera intenció és la que val.
La ralla de Sant Martí, que l’aigua ya està ací.
La raó no vol força.
La sardina li diu al vi: Vine ací, cosí.
La vellea és molt lleja.
La veritat fa com l’oli, que sempre sura.
La vinya de Sant Joaquim, molta planta i poc de raïm.
La virtut florix en l’ataüt.
La virtut va coronada de flors: el vici de dolors.
Les cartes feren parlar a un mut.
Les cartes i l’aiguardent, fan portar el cap calent.
Les chiques per la nit a les dèu, no tenen preu.
Les granotes per maig fan cruac, cruac.
Les llengües no són tisores, pero són més talladores.
Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
Les parets tenen orelles.

LL
Llarc de cames, curt d’esquena, fuig faena.
Llauradeta de burrets i cavadeta de chiquets, collita de pets.
Llaurador que molt caça, deixa caure la casa.
Llaurador ressagat, mai ix d’empenyorat.
Llaurador sense rastell, caga’t en ell.
Llebeig per a sopar, aigua per a almorzar.
Llebeig, aigua veig.
Llebeig? Mariner, perdut te veig.
Llengua de mel, llengua del cel.
Llengua llarga, coneiximent curt.
Llevant bufador, pluja en abundor.
Llevant d’hivern, volta a ponent.
Llevant de matinada, aigua assegurada.
Llevant per la matina, prepara la capotina.
Llevant, l’aigua per davant.
Lo barat és car.
Lo be mai és perdut.
Lo burro creix, l’albarda no.
Lo cabal de la llaurança és sempre ric d’esperança.
Lo conte del trill: cada pedra en son clavill.
Lo conte és conte.
Lo cul fa la faena.
Lo fem diu fem.
Lo gat en lo balcó, companyó no vol.
Lo mal alçat, per al gos i el gat.
Lo març va gelar a sa mare.
Lo mateix té filar que donar a filar.
Lo més guardat s’ho menja el gat.
Lo meu, meu; i lo teu, dels dos.
Lo nostre fill en Roc, ni és fel, ni vinagre, ni arrop.
Lo pare guanya el real, i el fill se’l gasta mal.
Lo que de nit se fa, de dia es veu.
Lo que es diu, no es fa.
Lo que hi ha en el cove és peix; lo demés és peixquera.
Lo que la boca erra, la bossa ho paga.
Lo que mos cou és Valéncia, lo de Moscou no mos cou.
Lo que no es birba en/a febrer, se queda tot l’any per fer.
Lo que no està en la madeixa, està en lo centener.
Lo que no fon en lo meu any, no fon en lo meu dany.
Lo que s’encomana, se compra més car.
Lo que s’esqueixa, no es deixa.
Lo que s’ha de fer, quan més pronte millor.
Lo que u no vol, un atre ho agarra al vol.
Lo riu d’Alcoy emboirat, als tres dies banyat.
Lo sol en joca, dins tres dies chopa.

M
Ma mare diu que em farà faixa i jopetí de seda.
Mai és mal any per massa pa.
Mai pert qui dona, si qui pren té vergonya.
Mai plou a gust de tots.
mal any, manta nova.
Mal d’anca, figa blanca (se diu quan una dòna embarassada es queixa de dolors en l’anca i es creu que això pronostica el naiximent d’una chiqueta)
Mal li va al que no s’apanya.
Mala vella la que es pentina de nit.
Març marcedor, que de nit fa fret, i de dia calor.
Març marcer, apedregà a sa mare en lo llavaner.
Març marcer, sol (o més) caracer.
Març, marçador per la nit fa fret i al migjorn fa calor.
Març, marcer, sol caracer.
Març, marcer, ventoler i caracer.
Març, marçot mata a la vella en el fòc i a la jove si pot.
Maria Rosa: si vols jugar, posa.
Martí, tírali,catalá, matalá, no tractes en barrets rojos que algú te la pegara.
Masovera en sabates, qué poc m’agrades.
Mata més la llengua que l’espasa.
Mengem i begam, que a la mort ya aplegarem.
Mengen més els ulls que les dents.
Menja be i caga fort, i no tingues por a la mort.
Menja i beu, i dels diners no faces creu.
Menja menja i fes-te gros, i quan te criden fes-te el sort.
Menja més l’enveja que el rovell.
Menja pa i torna per més.
Menja, calla i no fusses.
Menjant manco, en mengen més.
Menjant, menjant, la fam se’n va anant.
Menjar a gust, i vestir a l’us.
Menjar a pressa no fa profit.
Menjar i beure, assentat; i dormir de costat.
Menjar i rascar-se tot és posar-se.
Menjar molt no és sà, menjar poc és fotut.
Menjarem dos mòssos i enganyarem al cos.
Mentres venguen cansalada a trossos, no cal matar porc.
Merda i greix, tot fa feix.
Més digueren del Nostre Senyor.
Més lladra el gos quan lladra de por.
Més m’estime un ase que m’arrastre que un cavall que em tire.
Més prop de la carn està la camisa que no el gipó.
Més val any tardà, que l’era sense gra.
Més val apedaçat que foradat.
Més val aptea que fortalea.
Més val bleda ací que cuixot (o pernil) allà.
Més val caure en gràcia que ser graciós.
Més val dinar que estornudar.
Més val fer-ho que manar-ho.
Més val pa i ceba en amor que gallines en dolor.
Més val poc i bo, que molt i roïn.
Més val previndre que curar.
Més val roïn conegut, que bo per conéixer.
Més val saber que haver.
Més val ser cap de sardina que coa de pagell (o de peix).
Més val taca de vi que de borracho.
Més val tornar-se roig de vergonya que groc de ràbia.
Més val tòrt que cego.
Més val u en pau, que dos en guerra.
Més val un bon casat que un mal capellà.
Més val un té que dos te’n donaré.
Més val vert per a l’amo que madur per a un atre.
Més veuen quatre ulls que dos.
Mestral, el tio de l’astral.
Mestre ¿la burra porta cabestre?
Migjorn, aigua enjorn.
Molt parlar nou, i molt gratar cou.
Montsià agarrat, llevant d’alt del cap.
Monyo fet i cara llavada, chica templada.
Mort el gos, morta la ràbia.

N
Ni lleja que espante, ni bonica que encante.
Ni menjar cansat, ni beure suat.
Ni sopem ni es mor el senyor pare.
Ni terres en costera, ni dòna forastera.
Ningú naix mestre o ensenyat.
Ninguna taleca buida es té dreta.
No compres ase de recover, ni et cases en filla d’hostaler.
No deixes mai lo que veus per lo que no veus.
No deixes senda vella per la novella.
No dejuna qui fartar espera.
No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat.
No digues mai d’esta aigua no beuré.
No em fotràs, tòrt, que t’hi veus.
No en vullc, no en vullc, el plat en caramull.
No és oliva, que a l’agost no siga eixida. Indica que les olives se formen en agost.
No és or tot lo que lluïx.
No és tan lleig el dimoni com el pinten.
No estan en los anys tots els enganys.
No et digues polida, que de la pigota no sigues eixida.
No et fies mai de pedra redona ni de gos albelloner.
No et rigues de mon dol, que quan el meu siga vell, el teu serà nou.
No faces cas, que agarraràs el cabaç.
No hi ha be ni mal que dure cent anys.
No hi ha ha més cera que la que es crema.
No hi ha home sense home.
No hi ha pijor sort que el que no vol sentir.
No hi ha pijor veí que la terra a la vora del camí.
No hi ha res més viu que la fam.
No hi ha riu que no tinga eixida.
No hi ha rosa sense espines.
No juguem en canyetes, que nos farem tallets.
No mires com pinta, sino com quinta.
No pot ser el corp més negre que les ales.
No queda lo dit sino lo escrit.
No s’ha de deixar de sembrar per por als pardals.
No s’ha fet la mel per a la boca de l’ase.
No són hòmens tots els que pixen en la paret.
No tots els pollets apleguen (o arriben) al galliner.
Només se’n recorden de Santa Bàrbera quan trona.
Novembre humit, te farà ric (ofa al llaurador ric).
Novembre i giner tenen el mateix templer.
Nuvolets pel tossal, senyalen el mestral.

O
O tots monges o tots canonges.
O tots moros o tots cristians.
Octubre el fret mata el cuquet.
Octubre el vanitós, cobrix sèt llunes enganyós.
Octubre és el més de les mangranes i les gallines, de pondre, no tenen gens de ganes.
Octubre finit mata la mosca i el mosquit.
Oiràs i miraràs, si cosa veus, la callaràs.
Ovella que bela, mòs que pert.
Ovella que bela, pert bocí.

P
Pa comprat, no en menja el gat.
Pa de taverna, ni farta ni governa.
Pa dur, el que un burro en puga dur.
Pancha plena, pancha contenta.
Pardal que vola, a la caçola.
Pare estalviador, fill gastador.
Pare Sant Bernat, que ixca tan dolç com ha entrat.
Parla mal del cavall i voràs com li cauen les dents.
Passar les de Sant Amaro.
Passat giner, lloga ton llogater; i si faena vol fer, no li planygues el diner.
Peix enzelat no és bo de menjar.
Peix surant, boira o vent de llevant.
Peixcador de canya, pert més que guanya.
Pel fil se trau lo capdell.
Pel més de febrer carnestoltes hem de fer.
Per a bancs, els de cuina.
Per a menjar-se un tros de pa, qualsevol sardina és bona.
Per a ser un mal casat, val més quedar-se fadrí.
Per agost el ganao de llana passa a montó de gana.
Per agost figues, safrà, mel i most.
Per al caçador, tots els sembrats són.
Per casar filles donzelles, no vengau moltons ni ovelles.
Per chic peu, no cau lo cos.
Per chic pilar no cau la casa.
Per Decembre,dònes gelades i sopes escaldades.
Per febrer pel matí al sol i per la nit al braser.
Per giner botes de gats, miau, miarramiau per damunt dels terrats.
Per juliol en poc de fòc bull el perol.
Per juliol és sant Joaquim i santa Ana, pinta el raïm i la magrana.
Per juliol la garrofa es vist de dol i el raïm trambé vol.
Per l’amor i la mort no hi ha res fort.
Per la boca mor el peix.
Per la mar va qui paga.
Per les juntes se’n va l’aigua.
per lo dineret, balla el gosset.
Per març la llebre córrer voràs.
Per març la veleta no s’està mai queta.
Per març marçades i aigua a ramalades.
Per més córrer no s’aplega més pronte.
Per Nadal ahí està el bancal.
Per Nadal cada ovella al seu bancal.
Per Nadal coques i per Sant Joan bacores.
Per Nadal els fòcs i per Pasqua els jocs.
Per Nadal fòcs i per abril jocs.
Per Nadal s’eixuga la roba en lo fumeral.
Per Nadal, cada ovella en lo seu corral.
Per Nadal, capa no en cal.
Per Nadal, els dies més curts de l’any.
Per Nadal, fret com cal.
Per natura caça ca.
Per Sant Donís, tronadors i piuletes.
Per Sant Joan, cuca, i per Sant Bernat, gruga.
Per Sant Joan, el primer bany.
Per Sant Miquel, lo berenar se’n puja al cel.
Per un clau es pert la ferradura.
Per un nap no es deixa de cuinar l’olla.
Per un pare no es desfà el convent.
Peus que estan fets a anar, no poden parats estar.
Pimentons morrongos i bou, en un any prou.
Plans alvançats, ixen errats.
Ploga o no ploga, forment hi ha en Oriola (indica lo fètil que és l’horta d’Oriola, ya que en aigua o sense ella produïx forment).
Pluja d’estiu i plor (o plany) de bagassa, en un punt passa (o pronte passa).
Pluja de maig i plor de bagassa, en un punt (o pronte) passa.
Poc guanya el que fila, pero manco el que mira.
Poda tardà i sembra primerenc; si erres un any, n’encertaràs cent.
Polls de giner, a pondre al paller.
Ponent té una filla casada al llevant,
Poques cabres, pocs chiulits.
Posta de sol clar, no esperes vent de llevant.
Primer són mes dents que mos parents.
Punt sense nuc, punt perdut.

Q
Quan aniràs de camí, no vages sense pa ni vi.
Quan Corbera té capell, pica espart i fes cordell.
Quan Deu no vol, els sants no poden.
Quan diuen que ve bou, a lo manco és vaca o joneguet.
Quan el bovo va al mercat, el mercat ya està acabat.
Quan el gat no està, les rates ballen.
Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança.
Quan el matí trona la mar, torna-te’n a casa a almorzar.
Quan el mestral bufa fret, vara la barca i el barquet.
Quan el pare al fill parla de vosté, malament.
Quan el pare dona el fill, riu el pare i riu el fill.
Quan el pobre pasta, el forn s’assola.
Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.
Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.
Quan fa aire, és quan s’aventa.
Quan fa fret, en fa per a tots.
Quan ix el sol, apaga el cresol.
Quan ix el sol, ix per a tots.
Quan la Lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent.
Quan la lluna porta galdufa, tres pets i una bufa.
Quan la mireta es veu per l’horta, fes fòc i tanca la porta.
Quan la tramontana s’emborrasca i a la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell.
Quan les dònes diuen bous, a lo manco seran joneguets.
Quan més dorms, més sòn tens.
Quan més menuda és l’anou més soroll moll.
Quan Muntcià fa capell, guarda’t d’ell.
Quan Muntcià fa capell, pica espart i fes cordell.
Quan penses clavar la dent en segur, entropeçaràs en dur.
Quan Penyagolosa capella, compra espart i cordella.
Quan te vullgues casar, busca dòna prima i neta; que grossa i gorrina ya es farà.
Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou pretes les tens.
Quan una porta es tanca, dos se n’òbrin.
Quant més juntets, més calentets.
Quant més peluda, més volguda.
Quant més pelut, més volgut.
Quant més roïn és la cosa, més quefer dona.
Quatre filles i una mare, són cinc dimonis per a un pare.
Que estiga el gra en son graner que no li faltarà mercader.
Que quan la va a vore se’n tornà plorant.
Qué sap el gat de fer culleres si mai no ha segut cullerer.
Qui a l’estiu no sua, a l’hivern no remuga.
Qui a l’estiu ombreja, a l’hivern famoleja.
Qui a la tenda va i be, dos cases manté.
Qui a soles s’aconsella, a soles se desaconsella.
Qui a sovint en armes va, se deixa la pell o se la deixarà.
Qui al cel escopinya, a la cara li cau.
Qui als quaranta mege d’ell no és, ase és.
Qui ase va a Roma, ase se’n torna.
Qui be estiga que no es moga (menge, bellugue)
Qui be et voldrà, plorar te farà.
Qui be fa, be troba.
Qui be lliga, be deslliga.
Qui be sopa, be dorm.
Qui burro va a Roma, burro se’n torna.
Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi.
Qui canta en la taula i es pixa en lo llit no té l’enteniment complit.
Qui cuina (o guisa) dolç, cuina (o guisa) per a molts; qui cuina (o guisa) salat, cuina (o guisa) per al gat.
Qui de Deu fuig, debades corre.
Qui de l’ase menja el pa, mai de fam se morirà.
Qui diu lo que vol, ha de sentir lo que no vol.
Qui diu lo que vol, ou lo que no vol.
Qui dona a l’ase pitral i al grosser cabal, pert la glòria d’este món.
Qui dona al que té prou, dona al dimoni.
Qui dona lo que té, no està obligat a més.
Qui dona pa al gos d’un atre, pert el pa i pert el gos.
Qui dorm no rega.
Qui el peixet s’ha de menjar, la coeta s’ha de banyar.
Qui en chics se gita pixat se lleva.
Qui en chiquets se gita, cagat s’alça.
Qui en decembre ha de festejar, a la vora del fòc s’ha de ficar.
Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna.
Qui es casa per amors, sempre viu en dolors.
Qui es casa per interés, criat de sa muller és.
Qui es menge la molla, que rosegue l’os.
Qui es menja la carn, que rosegue els ossos.
Qui és roïn en sa casa, roïn serà allà a on vaja.
Qui està parat, no fa guerra.
Qui està parat, parat se troba.
Qui fa calç va descalç.
Qui fa fum al cel i crema pedra, poc li medra.
Qui fa lo que vol, sofrirà lo que no vol.
Qui festeja a la casada, la vida porta empestada.
Qui festeja, no té fret.
Qui foll va a Roma, pec se’n torna.
Qui furta un ou, furta un bou.
Qui guanya el pa i es juga el vi, pert el pa i el vi.
Qui juga, no torra castanyes.
Qui l’entorta, se l’emporta.
Qui la cera ha d’ablanar, les ungles s’ha de cremar.
Qui llaura i sembra per les costeres, quan ve la collita, arreplega pedres.
Qui lloga el cul, no s’assenta quan vol.
Qui llunt se’n va a casar, o va enganyat o va a enganyar.
Qui mal va, mal acaba.
Qui mata una mosca per abril ne mata més de mil.
Qui menja gitat, pixa assentat.
Qui menja no fa gasto.
Qui menja sense treballar, si no és ric, ha de robar.
Qui més té, més vol.
Qui molt corre pronte es cansa.
Qui ni pa ni oli té, passa un mal giner.
Qui no apanya la gotera, apanya la casa sancera.
Qui no dona lo que li dol, no té lo que vol.
Qui no es sembla a son pare és un porc.
Qui no mira davant, darrere es queda.
Qui no plora, no mama.
Qui no pot collir, espigola.
Qui no pot pegar a l’ase, pega a l’albarda.
Qui no s’alça matí, no va a missa ni al molí.
Qui no sap més, en sa mare es gita i no peca.
Qui no sap regar, sorrega.
Qui no sap, és com qui no veu.
Qui no siga per a casat, que no enganye a la dòna.
Qui no té atre, en sa mare es gita (i no peca).
Qui no té bous, no llaura tots els dijous.
Qui no té memòria, cames.
Qui no vol caldo, tres tasses.
Qui no vol tindre raons, prevé les ocasions.
Qui no vol, no porta dol.
Qui no vullga perdre, que no jugue.
Qui no vullga pols, que no vaja a l’era.
Qui pare ha per juge, segur va a pleit.
Qui pasta i feny, tot li aconteny.
Qui peixet vullga menjar, lo culet s’ha de banyar.
Qui planta i cria, viu en alegria.
Qui plora es desfoga, pero és millor riure.
Qui primer aplega, eixe guanya la joya.
Qui pronte denta, pronte desemparenta.
Qui s’assenta en pedra i treballa, no medra.
Qui s’assenta en pedra, dos voltes s’alegra.
Qui sembra en camí real, pert lo gra i pert lo jornal.
Qui sembra, cull.
Qui siga ase que l’albarden.
Qui té boca s’equivoca i qui té nas, se moca.
Qui té el cul llogat, no s’assenta quan vol.
Qui té els dimonis dins i el rosari en la mà, és un mal cristià.
Qui té era i trull, no sap lo que cull.
Qui té fam, ensomia en rollos.
Qui té la coa de palla, fuig de la falla.
Qui té la coa de palla, per a on va veu flama.
Qui té la coa de palla, té por que li la cremen.
Qui té llengua a Roma va.
Qui té terra i no la veu, se fa pobre i no s’ho creu.
Qui té un burro i el ven, ell s’entén.
Qui tinga ràbia, que mossegue ceba.
Qui tinga ronya, que es rasque.
Qui va a pressa, entropeça.
Qui va davant guanya la joya.
Qui va davant no veu lo que passa per darrere.
Qui va en la veritat, va en la cara alta.
Qui va en llops, deprén a udolar.
Qui va en una coixo, a l’any coixo i mig.
Qui va espayet aplega llunt.
Qui va net, net se’n torna.
Qui va per mal camí, no té bona fi.
Qui vol la capa de l’amic, no és amic.
Qui vol presumir, ha de patir.
Qui vullga peix que es banye el cul.

R
Ratolí que no sap més que un forat, pronte és agarrat.
Reis tingam, pero no els conegam.
Retor viager, ni míser, ni misser.
Rinyes en Sant Joan, pau per a tot l’any.
Roïn oli fa gust a pega.
Roïn vindrà, que bo et farà.
Rosega galeta que pa no hi ha.
Rossí vell, al darrer amo enganya.

S
S’alça be el devantal, per això val.
Saber fer el bovo és una gran virtut.
Salut, pessetes i força en les castanyetes.
Sant Miquel se’n puja el berenar al cel.
sàpies fer, i a ningú hages de menester.
Sardina que el gat ha presa, no la tornarà sancera.
Seguix avant que ací no es canta.
Sembrat de giner no ompli el graner.
Sempre hi han ulls que s’enamoren de llaganyes.. Ulls blaus… barat a claus.
Sempre plou quan no hi ha escola.
Sempre va el gos al de les calces esgarrades (o foradades).
Senyor sense diners, ni és senyor ni és res.
Serra Bèrnia en núvols, llevant segur.
Setembre el pijor més de l’any; el malalt se mor i el bo pren dany.
Si a casar-te vas, busca dòna del teu braç.
Si a Deu vols pregar, fica’t en la mar.
Si a mon pare li diuen coca i yo em muic de fam, ¡mal rascany! Si son pare és fege i sa mare freixura, ¿a qui ha de semblar la criatura?  El fill sabrà gastar lo que el pare va alforrar.
Si el llaurador contara, no sembrara.
Si el moltó poguera cantar, la gallina el faria cantar.
Si el tres d’abril el cuquello no ha vengut, o s’ha mort o s’ha perdut.
Si en eixes plomes no voles, be te’n pots tornar al niu.
Si en octubre plou el rebolló mou.
Si en ple novembre trona, la collita serà bona.
Si en vent mestral ploure sents, agarra’t be la gorra que en vindrà més.
Si en/a giner la gavina va per l’horta, fes fòc i tanca la porta.
Si en/a giner la gavina va per l’horta, fes fòc i tanca la porta.
Si es pon el sol en joca i fa garbinada, dins tres dies plourà.
Si es pon el sol en joca, dins de tres dies l’esquena chopa.
Si està lleig, posa-li un floc.
Si ha entrat maig o no ha entrat, els apòstols diran la veritat.
Si la Candelària es riu, ya estem en l’estiu, si plora l’hivern fòra.
Si la Candelària es riu, ya estem en l’estiu.
si la Candelària plora, ya està l’hivern fòra.
Si la lluna té ull de perdiu, l’endemà vent al garbí.
Si la mar s’arrasa, fica’t a casa.
Si Matamon s’encabota i Corbera fa capell, llaurador que vas a l’horta, pica espart i fes cordell.
Si no plou d’ací a Nadal, plourà de Nadal en avant.
Si no tens, ampra.
Si no vols caldo, tres (o dos) tasses.
Si per novembre trona, la collita serà bona.
Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou.
Si plou en abril prepara el setrill.
Si plou migdia, plou tot lo dia.
Si plou, farem com en Torrent, que la deixen caure i en acabant l’arrepleguen en cistelles.
Si plou, més saó.
Si plou, més saó. Si plou migdia, plou tot lo dia.
Si tens diarrea menja arròs bollit fins a que el cos se t’estanye.
Si tens fam pega un bram.
Si tens fam, pega’t un mòs a la cama i menjaràs carn.
Si tens fam, rosega’t el colze.
Si tens fret, arrima’t a la paret.
Si tens la coa de palla, no poses fòc en la falla.
Si tens la porta al llevant, viuràs cantant.
Si tens set, pixa i beu al gallet.
Si trona en abril, bon estiu.
Si trona per la Cova Santa, aigua a manta.
Si vols criar-te bo i sà, la faena de hui deixa-la per a demà.
Si vols estar ben casat, casa’t en el veïnat.
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Si vols mal a un gos, digues que està rabiós.
Si vols ser Papa, fica-t’ho en el cap.
Si vols tindre bona col, planta-la al juliol.
Sobre bony, forondo. (Indica doble desgràcia).Se diu quan apareix un problema o contratemps entorn a un atre que ya existia.
Sol en banyes, llevant en cames.
Sol en rogenc, vent al ponent.
Sol i aire com als rajolars.
Sol i llebeig.
Sol que pronte ix, dura poc.
Sol rogenc, pluja o vent.
Sol roig, llevant prop.
Sort i jove, mal.
Sort i pobre, figa en ell.
Sou ama mentres el chiquet mama.

T
Tanca la porta i amaga la clau.
Tancat no ho paga.
Tant és Alis com Camalis o Tal és Ali com Camali: tan roïn és u com l’atre.
Tant mor el rei com el Papa, com aquell qui no té capa.
Tant punchen al bou, que al remat tira coces.
Tant te vull, que et trac l’ull.
Tant vol el gat a sos fills, que se’ls menja.
Tantes voltes va el cànter a la font que al final se trenca.
Tantes voltes va el cànter a la font que en ella deixa ansa o coll.
Tants caps, tants capells.
Terra roja, quan te farà goig, ven-la.
Terra, ni poca ni massa.
Terreny d’alacrans, pocs pans.
Tornar be per mal és obrar de sant.
Tot ho sàpies fer, i a ningú hages de menester.
Totes les gotetes del cel tenen a on caure.
Tots com el pare… ¡ i estava amortallat! Qui té lo pare alcalde, segur se’n va al juí.
Tots els camins van a Roma.
Tots els dies són bons per a deprendre.
Tots són lladres en Gormaig i estaven el criat i l’amo.
Tres miges figues fan figa i mija.
Tres molts i tres pocs perden a l’home: molt parlar i poc saber, molt gastar i poc haver, molt presumir i poc poder.
Tronada de cul, tempestat de merda.
Trons al pi gros, aigua al tros.
Trons en la mar, aigua en els fondos.
Trons en març, amanix la barcella i el cabaç.
Trons en març, fret abril i maig.
Trons en/a febrer amanix el graner.
Trons en/a giner, a apuntalar el graner; trons en/a març, fret en abril i maig.
Trons en/a giner, fica siges en el graner.
Trons en/a març, amanix la barcella i el cabaç.
Tu que li has fet el nas, porta’l al braç.

U
U per atre, i el del mig també.
U per l’atre, i la casa per agranar.
Ulls negres, barat a calderes.
Ulls que es volen, se busques i es troben.
Un bon amic no es troba ni en cresol.
Un diable sembla a un atre.
Un oronell l’estiu no denuncia. ant.
Un oronell l’estiu no denuncia. ant.
Un pardal no fa primavera.
Un pare és per a cent fills, i cent fills no són per a un pare.
Un pet, és l’alegria del pobret.
una hora més d’enteniment que de vida, li demane a Deu.
Una mala cabra, tota la rabera, llança a perdre.
Una oroneta no fa estiu.
Uns fan l’òbila i atres se beuen l’oli.
Uns mouen la llebre, i atres la maten.
Uns tenen la fama, i atres carden la llana.

V
Val més color en la cara que dolor en el cor.
Val més perdre al pare que quedar-se baló.
Val més poc i bo que molt i roïn. Bo i barat s’han acabat.
Vi agre i pa d’ordi, gita’t, Jordi.
Viure per a vore.
Vols mentir? Digues lo que sentes dir.
Vós caceu i atre vos caça.

X
Xaloc, tanca la porta i fes bon fòc.

Y
Ya et veig, paixarell.
Ya t’has casat, ya l’has cagat.
Ya tens muller, ya tens quefer.

 

Anuncios
Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close